El "sí" retalla distància al "no" en el crucial referèndum francès sobre la Constitució europea
França viu avui una jornada de reflexió d'allò més incerta. Tot i que el "no" a la Constitució europea es perfila com a guanyador en el crucial referèndum popular de demà, en les últimes hores sembla haver perdut terreny a favor del vot afirmatiu. De fet, el resultat, com en un partit de futbol, està molt obert, i és que un 20% dels electors no saben encara què votaran. El que sembla garantit, si s'acaba imposant el "no", és una greu crisi interna. I crisi també al si de la Unió Europea.
Uns 42 milions de francesos estan cridats demà a les urnes per ratificar, o no, la Constitució europea. Des de mitjans de març, gairebé tots els sondejos han donat el "no" com a guanyador, però durant els últims dies el "sí" ha guanyat terreny, de manera que els percentatges són tan ajustats i el nombre d'indecisos tan elevat que no es descarta cap resultat.
La direcció del partit socialista francès ha fet un esforç per demostrar que manté la mateixa posició que la resta de partits socialistes europeus i intentar convèncer així els dissidents del seu propi partit, i és que la divisió interna de la formació en aquest tema pot ser clau per al resultat. Per això, en els seus mítings de final de campanya va recórrer a personatges com José Luis Rodríguez Zapatero o el canceller alemany Gerhard Schröder per llançar els últims missatges a favor del "sí".
Els partidaris del no també van tancar ahir campanya, confiats en la victòria que els atorguen totes les enquestes. A París, un míting va agrupar comunistes, socialistes dissidents, l'extrema esquerra i els altermundialistes.
Per l'esquerra, es rebutja la Constitució per la poca defensa que fa dels drets socials. Per la dreta i l'extrema dreta, es fa pel temor a una pèrdua de la sobirania nacional. I a tot això se li suma la por de molts ciutadans als efectes negatius de la mundialització i la deslocalització, que fa perdre llocs de treball, el malestar envers els polítics tradicionals i el rebuig als governs de Jacques Chirac.
Precisament Chirac és qui més s'hi juga en aquest referèndum, ja que un "no" complicaria el seu camí cap a un tercer mandat a l'Elisi el 2007. Però el debat sobre la Constitució també ha tingut altres conseqüències internes, com posar en relleu les escletxes de la societat francesa i dels partits, especialment els d'esquerres, que després de la consulta hauran de recompondre els plats trencats.
El que sí que sembla imminent després de la consulta és un canvi de política i una reestructuració governamental, apuntats ja per Chirac. L'abast d'aquesta reforma dependrà, però, del resultat que sorgeixi de les urnes.
