El Senegal deté l'exdictador del Txad Hissène Habré després de denegar l'extradició a Bèlgica
La policia del Senegal ha arrestat l'exdictador del Txad Hissène Habré. Les autoritats senegaleses han anunciat que Habré haurà de posar-se a disposició de la presidència de la Unió Africana, que exerceix actualment el cap d'estat nigerià, Olusegun Obasanjo. Els advocats de l'exlíder del Txad han qualificat la seva detenció d'"extremadament greu". Habré està retingut a les dependències de la Direcció d'Investigacions Criminals del Senegal.
L'exdictador del Txad Hissène Habré ha estat detingut per la policia del Senegal. Habré, de 63 anys, havia estat alliberat aquest divendres després d'estar deu dies retingut al pavelló penitenciari de l'hospital Aristide Le Dantec de Dakar, que acull els detinguts l'estat de salut dels quals no permet el seu ingrés a la presó.
L'alliberament d'Habré arribava després que el tribunal del Senegal que analitzava la possible extradició a Bèlgica de l'exdictador es declarés incompetent per decidir sobre el cas. Els advocats d'Habré havien valorat la decisió com una victòria per al seu defensat i una prova de la "independència i dignitat" de la justícia.
Poques hores després, però, el ministre senegalès de l'Interior ha ordenat l'arrest domiciliari per a l'exdirigent del Txad. A més, les autoritats de Dakar han anunciat que Habré haurà de posar-se a disposició de la presidència de la Unió Africana.
Les autoritats senegaleses han donat un termini de 48 hores perquè Habré faci un inventari dels seus béns. No se sap si, quan s'acabi el termini, l'exdictador serà enviat a Nigèria o si romandrà retingut al Senegal pendent de conèixer la decisió de la Unió Africana.
La justícia de Bèlgica vol processar Habré per crims contra la humanitat, emparant-se en lleis d'aplicació universal que permeten als tribunals belgues jutjar crims contra la humanitat al marge d'on hagin estat comesos.
Habré va arribar a Dakar procedent del Camerun l'any 1992, dos anys després que hagués d'abandonar precipitadament N'Djamena, la capital del Txad, davant l'atac dels rebels encapçalats per Idriss Déby, l'actual president del país. L'aleshores govern socialista senegalès, encapçalat per Abdou Diouf, li va concedir asil polític.
L'exdictador va governar el Txad entre els anys 1982 i 1990 i el seu règim va ser acusat pels seus successors d'haver comès 40.000 assassinats polítics i 200.000 casos de tortures.
