El Senat dels EUA discuteix la reforma de la llei d'immigració enmig de manifestacions massives

Manifestacions massives als Estats Units contra la reforma que pretén endurir encara més les lleis d'immigració, i que avui es comença a discutir al Senat nord-americà. La reforma preveu, entre altres qüestions, criminalitzar els 12 milions d'indocumentats que es calcula que hi ha als Estats Units i els empresaris que els donin feina. Una altra de les mesures polèmiques és la voluntat d'aixecar un mur amb Mèxic. La iniciativa del govern Bush ha provocat divisions fins i tot en les files republicanes.
El Senat dels EUA discuteix la reforma de la llei d'immigració enmig de manifestacions massives
Los Angeles

El Senat dels EUA discuteix la reforma de la llei d'immigració enmig de manifestacions massives

Manifestacions massives als Estats Units contra la reforma que pretén endurir encara més les lleis d'immigració, i que avui es comença a discutir al Senat nord-americà. La reforma preveu, entre altres qüestions, criminalitzar els 12 milions d'indocumentats que es calcula que hi ha als Estats Units i els empresaris que els donin feina. Una altra de les mesures polèmiques és la voluntat d'aixecar un mur amb Mèxic. La iniciativa del govern Bush ha provocat divisions fins i tot en les files republicanes.
La manifestació més important ha estat la de la ciutat de Los Angeles, que ha tingut el suport del seu alcalde. Amb pancartes en les quals es podia llegir lemes com "EUA es va fer amb els immigrants", "Amnistia" o "Per una protecció igualitària", els manifestants, hispans majoritàriament, han recorregut de manera pacífica el centre de la ciutat californiana sota l'atenta vigilància d'un considerable nombre d'efectius policials.

Entre els assistents a la protesta, hi havia representants d'organitzacions camperoles, religioses i estudiantils, que s'han sumat a la resta per exigir una reforma de les lleis de migració nord-americanes. La marxa de Los Angeles ha estat una de les més concorregudes de les que, en els darrers dies, hi ha hagut en diferents punts del país, com Arizona o Geòrgia, i que continuaran en els pròxims dies a Boston i Washington.

El punt més controvertit de la reforma, que avui es comença a discutir el Senat nord-americà, preveu criminalitzar la permanència il·legal al país, imposar més sancions als que donin feina a indocumentats o aixecar un mur a la frontera amb Mèxic.

El president nord-americà, George Bush, s'ha afegit al debat en el seu discurs radiofònic setmanal. Bush ha dit que la reforma no ha d'obligar a optar entre el dret que els Estats Units sigui un país acollidor i una nació que compleix les lleis. "Podem ser totes dues coses", ha dit Bush, que ha reiterat la seva ferma defensa d'un programa de treballadors "convidats" que permetria als immigrants regularitzar la seva situació, però només mentre realitzin treballs que rebutgen els nord-americans.

El partit demòcrata diu que aquest dur posicionament dels republicans respecte als immigrants il·legals obeeix a la necessitat que tenen de recuperar el suport de les seves bases, molt malmès després de tres anys de guerra a l'Iraq i, sobretot, quan s'acosten les eleccions legislatives de novembre.