El Senat dels EUA aprova la polèmica llei sobre la immigració

Amb 62 vots a favor i 36 en contra, el Senat dels Estats Units ha aprovat el controvertit projecte de llei sobre la immigració. És una reforma que obre la porta a la possibilitat de regularització de milions d'immigrants indocumentats i alhora reforça la vigilància a les fronteres. Entre les esmenes que s'han tirat endavant al Senat, hi ha la que preveu la construcció d'una tanca de 600 quilòmetres a la frontera amb Mèxic i un pla de legalització condicionada per al 80% dels 12 milions d'estrangers indocumentats que hi ha al país. Amb tot, la reforma s'haurà de conciliar el mes que ve amb una iniciativa molt més dura aprovada ja per la Cambra de Representants.
El Senat dels EUA aprova la polèmica llei sobre la immigració
Estats Units

El Senat dels EUA aprova la polèmica llei sobre la immigració

Amb 62 vots a favor i 36 en contra, el Senat dels Estats Units ha aprovat el controvertit projecte de llei sobre la immigració. És una reforma que obre la porta a la possibilitat de regularització de milions d'immigrants indocumentats i alhora reforça la vigilància a les fronteres. Entre les esmenes que s'han tirat endavant al Senat, hi ha la que preveu la construcció d'una tanca de 600 quilòmetres a la frontera amb Mèxic i un pla de legalització condicionada per al 80% dels 12 milions d'estrangers indocumentats que hi ha al país. Amb tot, la reforma s'haurà de conciliar el mes que ve amb una iniciativa molt més dura aprovada ja per la Cambra de Representants.

El Senat dels Estats Units ha aprovat el projecte de llei sobre la immigració que obre la porta a la possibilitat de regularització de bona part dels 12 milions d'immigrants indocumentats que hi ha al país. La reforma migratòria s'ha aprovat al Senat per 62 vots a favor i 36 en contra, i gràcies a una heterogènia barreja de republicans i demòcrates. Una reforma que compta amb el vistiplau de la Casa Blanca, el sector empresarial, les organitzacions hispanes i els grups religiosos. El pla, però, rep alhora crítiques dels republicans més conservadors, per massa tou, i de les ONG i països veïns, com Mèxic, per massa inflexible.


En qualsevol cas, la reforma s'haurà de conciliar el mes que ve amb una iniciativa molt més dura aprovada ja per la Cambra de Representants promoguda pel republicà James Sensebrenner i que converteix en criminals els immigrants indocumentats i els que ofereixin serveis.


La reforma, la major des del 1986, declara l'anglès com idioma oficial dels Estats Units i inclou, entre els  principals elements, un pla de legalització d'almenys 8 milions d'immigrants sense papers, un programa de treballadors temporals, la construcció d'una tanca de 600 quilòmetres a la frontera amb Mèxic, la contractació de fins a 4.000 agents addicionals de la patrulla fronterera i l'enviament de fins a 2.500 inspectors addicionals als ports d'entrada al país. També amplia els centres de detecció d'immigrants indocumentats en duplicar de 10.000 a 20.000 el nombre de llits en les instal·lacions. La mesura modifica el programa de loteria de visats, de manera que dues terceres parts dels 55.000 visats que donen cada any es destinaran a professionals en els camps de matemàtiques, ciències, tecnologia o enginyeria. A més, mantenen els crèdits tributaris que el govern federal atorga als treballadors amb pocs recursos per als immigrants que demanin la "targeta verda". Finalment, també modernitza el sistema d'adopció de nens estrangers, que rebrien les mateixes proteccions que si haguessin nascut als EUA.