El sector de les drassanes, 20 anys a la deriva i intents de reconversions
El sector de les drassanes públiques a Espanya fa 20 anys que navega per un mar de reconversions. Hi ha hagut tres grans reconversions a l'Estat: al 1984, durant el període 1995-1997 i al 2000, aquesta última amb la fusió de Bazán amb Aesa que va donar pas a l'actual grup Izar. Ara, al 2004, arriba l'últim Pla de reconversió de la SEPI, la Societat Pública de Partipacions Industrials, forçat per una profunda crisi del sector naval que s'agreuja amb la forta competència asiàtica, especialment pels preus de Corea i el Japó.
La situació de les drassanes, que fa 20 anys que viu gràcies a reconversions, ha empitjorat amb l'exigència de la Unió Europea de fer tornar a l'Estat les ajudes públiques il·legals que va rebre l'empresa pública i que podrien arribar als 1.100 milions d'euros.
Aquest Pla de Viabilitat preveu la segregació de 4 de les 10 plantes del grup Izar, concretament les de Cadis ciutat, Puerto Real, Ferrol i Cartagena. Amb aquestes es crearia una Izar militar, existència de la qual quedaria garantida en no existir restriccions comunitàries.
Per a la resta de drassanes, que passarien al sector civil, la Sepi proposa privatitzacions i reduccions de plantilla, sense descartar el tancament d'alguna factoria. L'objectiu, defensa el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, és salvar de l'enfonsament empresarial l'activitat industrial.
Els sindicats s'hi neguen i no acceptaran la segregació de les quatre drassanes militars, tot i que sí que veuen amb bons ulls negociar l'entrada de capital privat a la resta. Ara bé, amb una condició, les drassanes civils haurien de quedar sempre sota el control públic, fet que rebutja la SEPI.
El president del comitè d'empresa de les drassanes de Sestao, Miguel Ángel Asporosa, s'ha mostrat convençut que les drassanes espanyoles poden ser competitives.
Dijous, la Societat Estatal de Participacions Industrials presentarà els detalls del Pla Industrial.
