El secretari de la infanta sobre Nóos: "No en vaig informar perquè era una activitat privada"

En la vista oral del judici pel "cas Nóos", el que va ser secretari de Cristina de Borbó a la Casa del Rei entre el 1993 i el 2015, Carlos García Revenga, ha dit que va acceptar ser tresorer de l'Institut Nóos "perquè no s'hi posés la infanta". García Revenga ha dit que no va exercir mai el càrrec:

"Vaig assessorar-me si seria un càrrec executiu, perquè llavors hauria d'haver demanat permís a la Casa del Rei, però em van dir que no, que a les fundacions els que manen són el president i el secretari, i vaig acceptar. No em van demanar mai res. Jo ja intuïa que estant jo a Madrid i tots els altres a Barcelona hi hauria de fer poca cosa. No hauria acceptat ser tresorer si hagués hagut de portar els comptes."

Interrogat pel fiscal Pedro Horrach, García Revenga ha dit que les seves responsabilitats institucionals eren només per a qüestions públiques, però com que l'Institut Nóos era "una activitat privada", no va informar-ne la Casa del Rei. Ha afegit que va acceptar el càrrec per la relació d'"amistat i confiança" amb Cristina de Borbó i amb Iñaki Urdangarín, i que el 2006 va plegar de tresorer perquè l'hi van demanar:

"L'Iñaki em va dir que crearia l'institut, que hi havia un patronat i que volia que jo en formés part. Em va dir que seria una consultoria de temes esportius i poc més."

"Encara que li sembli estrany, sempre he tingut una relació una mica especial en tots els nivells en el que he fet jo a la Casa del Rei; mai pregunto si no m'ho diuen. No vaig demanar explicacions."

García Revenga ha dit també que quan va fundar l'Institut Nóos creia que Iñaki Urdangarin estava tenint una "evolució molt normal i positiva":

"L'any 96 jo vaig conèixer una persona jove, jugador d'handbol, estudiant, acabant la seva carrera. A l'inici em consulta moltes coses i després, de sobte, s'envolta d'unes persones de molt més nivell que jo, en Diego Torres, tots els professors d'Esade, d'universitats de tot el món, empresaris, i cada vegada em consulta menys coses. Però em sembla lògic, tenia gent més capacitada que jo per assessorar-lo."

Aquestes afirmacions contrasten amb la declaració que va fer en el judici el mateix Iñaki Urdangarín, que va arribar a dir que ho consultava tot amb García Revenga. 

Urdagarín buscava el lucre amb Nóos

García Revenga ha assegurat que mai va cobrar res per la seva participació a l'Institut Nóos, i també ha afirmat que no sabia si Cristina de Borbó va tenir algun paper a l'empresa que van compartir ella i Iñaki Urdangarín, Aizoon, tot i que creu que "no hi feia res".

L'exsecretari, que durant uns quants mesos va estar imputat en el "cas Nóos", ha afegit que la seva relació amb les infantes era personal "especial" i que anava més enllà de ser un "simple empleat." Pel que fa a l'Institut Nóos, García Revenga ha assegurat que per Iñaki Urdangarín era un negoci:

"Segur que perseguia el benefici social, però també tenia, evidentment, la seva part lucrativa."