El Sahel, refugi de terroristes i delinqüents dedicats al segrest i sabotatges amb finalitats lucratives
El segrest dels tres cooperants a Algèria arriba només 10 dies després que dues altres cooperants, la catalana Montserrat Serra i la madrilenya Blanca Thiebaut, van ser segrestades a Kènia. No se'n sap res, encara, però es tracta d'un segrest que té un ADN diferent dels que es produeixen a la zona dels països del Magreb, com el d'aquest diumenge. Des de fa 10 anys hi ha irromput Al-Qaeda del Magreb Islàmic, amb una llarga llista de segrestats que ha castigat sobretot França.
Televisió de CatalunyaActualitzat
L'alliberament dels cooperants de Barcelona Acció Solidària Albert Vilalta i Roque Pasqual el 22 d'agost del 2010 posava punt final a un dels segrestos més llargs a la zona del Sahel. La tercera cooperant segrestada, Alícia Gámez, havia estat alliberada cinc mesos abans.
La branca magrebina d'Al-Qaeda, autora de l'acció, té una zona d'activitat de les dimensions de l'Europa occidental entre les fronteres invisibles de nou països. Des d'aquí han practicat nombrosos segrestos, sabotatges i combats clàssics de guerrilla.
Però no és l'única organització que actua al Magreb, són nombrosos els segrestos de turistes en aquesta zona en l'última dècada. Tot i que Al-Qaeda és actualment l'organització terrorista amb més força, també hi actuen altres grups islamistes i bandes de delinqüents que segresten turistes amb una finalitat simplement lucrativa.
L'atac al comboi dels cooperants catalans va ser un dels més audaços, planificat a prop de la costa mauritana, fora de la seva àrea d'operacions. Van ser segrestats i traslladats al principal santuari d'Al-Qaeda a la regió, el trapezi del nord de Mali, entre Mauritània i Algèria.
Però un dels principals objectius d'Al-Qaeda han estat els interessos francesos. Un mes desprès de l'alliberament des ostatges catalans, la situació al Sahel es complica quan Al-Qaeda del Magreb Islàmic segresta set treballadors d'una multinacional francesa al Níger, cinc dels qual són ciutadans francesos, i són traslladats al nord de Mali. L'acció es porta a terme després d'una ofensiva de Mauritània i França contra un campament d'Al-Qaeda en què van morir set islamistes.
No tots els segrestos d'europeus han tingut un final feliç, i alguns ostatges han mort en el moment de l'intent d'alliberament o durant el captiveri, com és el cas del cooperant francès Michel Germaneau, assassinat 99 dies després del seu segrest l'any passat.
La branca magrebina d'Al-Qaeda, autora de l'acció, té una zona d'activitat de les dimensions de l'Europa occidental entre les fronteres invisibles de nou països. Des d'aquí han practicat nombrosos segrestos, sabotatges i combats clàssics de guerrilla.
Però no és l'única organització que actua al Magreb, són nombrosos els segrestos de turistes en aquesta zona en l'última dècada. Tot i que Al-Qaeda és actualment l'organització terrorista amb més força, també hi actuen altres grups islamistes i bandes de delinqüents que segresten turistes amb una finalitat simplement lucrativa.
L'atac al comboi dels cooperants catalans va ser un dels més audaços, planificat a prop de la costa mauritana, fora de la seva àrea d'operacions. Van ser segrestats i traslladats al principal santuari d'Al-Qaeda a la regió, el trapezi del nord de Mali, entre Mauritània i Algèria.
Però un dels principals objectius d'Al-Qaeda han estat els interessos francesos. Un mes desprès de l'alliberament des ostatges catalans, la situació al Sahel es complica quan Al-Qaeda del Magreb Islàmic segresta set treballadors d'una multinacional francesa al Níger, cinc dels qual són ciutadans francesos, i són traslladats al nord de Mali. L'acció es porta a terme després d'una ofensiva de Mauritània i França contra un campament d'Al-Qaeda en què van morir set islamistes.
No tots els segrestos d'europeus han tingut un final feliç, i alguns ostatges han mort en el moment de l'intent d'alliberament o durant el captiveri, com és el cas del cooperant francès Michel Germaneau, assassinat 99 dies després del seu segrest l'any passat.
