El robot gironí que pot actuar quan hi ha un desastre nuclear

Un grup de la Universitat de Girona, guanyador d'una competició europea de robots
El robot gironí que pot actuar quan hi ha un desastre nuclear

El robot gironí que pot actuar quan hi ha un desastre nuclear

Un grup de la Universitat de Girona, guanyador d'una competició europea de robots
Xavier Duran
L'SPARUS II AUV en acció

L'SPARUS II AUV en acció

Imaginem una competició on els participants han de fer front, per terra, des de sota l'aigua i des de l'aire, a un escenari realista inspirat en l'accident nuclear de Fukushima. I que no es tracta d'un videojoc, sinó d'un escenari físic.

Afortunadament, els participants eren robots. I el guanyador ha estat l'SPARUS II AUV, desenvolupat al Parc Científic de la Universitat de Girona.

L'European Robotics League Emergency 2017 (ERL Emergency) és una prova per a robots civils, que han de fer front a escenaris d'emergència. Creada fa tres anys i anomenada fins ara "euRathlon", ara s'ha inclòs a la Lliga Europea. La prova s'anomenava ERL Emergency Grand Challenge i es va celebrar a Piombino (Itàlia).

Durant aquest repte els diversos equips han d'enviar els seus robots a supervisar l'escenari, recollir dades, buscar persones que han desaparegut i identificar riscos. Tot això mentre el rellotge va corrent i mesura quant triga cada equip. Els escenaris on es desenvolupa han estat acuradament dissenyats perquè siguin molt semblants als que es podrien donar amb un accident real.

I qui es va mostrar més efectiu i ràpid i va saber operar en els tres mitjans va ser l'Sparus II AUV, desenvolupat per investigadors de l'Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica de la Universitat de Girona (UdG), l'empresa Telerob d'Ostfildern (Alemanya) i l'institut de recerca ISEP/INESC TEC Aerial Robotics de Porto (Portugal). La UdG s'ha centrat en els aspectes marins, els alemanys dels terrestres i els portuguesos de l'acció aèria.

El domini ha estat absolut. L'equip s'ha proclamat vencedor en les tres proves en què podia participar. Una involucrava robots terrestres i marítims, una altra era per a robots aeris i marítims, i el "grand challenge" incloïa tots tres dominis. A més, ha rebut la distinció a la millor cooperació autònoma entre robots.

La competició serveix, entre altres coses, per assajar robots que facin una tasca perillosa, una de les funcions en què sembla més important que les màquines substitueixin treballadors humans. La prova també serveix com a assaig per a robots que puguin fer front a altres situacions catastròfiques, com terratrèmols o explosions.

El robot guanyador estava programat i entrenat per superar les diferents proves: navegació autònoma per arribar a la zona del desastre nuclear, mapeig de l'entorn afectat, localització de diferents objectes de potencial interès (estructures, conductes, fuites, vàlvules i víctimes), comunicació de la presència d'un treballador atrapat en el robot aeri i manipulació sincronitzada de vàlvules amb el robot terrestre per aturar la fuita.

Fa més de vint anys que l'Institut de Recerca treballa en el desenvolupament de robots submarins autònoms. Actualment, a les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic hi ha dos models en funcionament: el GIRONA 500 AUV, una plataforma en fase comercial utilitzada principalment per a tasques de recerca a profunditats de fins a 500 metres, i l'SPARUS II AUV, una plataforma robusta i compacta amb capacitat d'operar fins a 200 metres sota l'aigua. Aquesta ha estat la guanyadora de la prova europea.