El retorn de Tarradellas va ser el punt d'inflexió entre el franquisme i la transició democràtica
Avui fa 30 anys que una frase va fer vibrar el país. El "Ja sóc aquí" de Josep Tarradellas marcava el final del franquisme, dos anys després de la mort de Franco. El de Tarradellas va ser l'únic cas de la transició en què la legitimitat republicana anterior a la Guerra Civil quedava preservada en la nova monarquia constitucional.
"Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí." Era la frase que marcava la transició a Catalunya. Enrere quedava un any de negociacions entre Tarradellas i Adolfo Suárez per fer tornar l'antic dirigent republicà de 79 anys, exiliat des del 1939.
El govern espanyol explorava la "solució Tarradellas" des de l'any 76, però els resultats del 15 de juny, en les primeres eleccions a les Corts espanyoles, van empènyer Suárez a l'operació per neutralitzar les esquerres: el PSC i el PSUC havien guanyat a Catalunya. I és que una Generalitat governada pel comunisme i el socialisme marxista es veia amb preocupació des d'Espanya i també des d'Europa.
Tot just 12 dies després de les eleccions, Tarradellas feia la seva primera visita a Madrid, d'amagat de gairebé tothom per reunir-se amb Suárez i amb el rei. Quatre mesos després d'aquests contactes i d'intenses negociacions amb els partits catalans, Tarradellas feia el viatge definitiu. Primer a Madrid, fent gala de la seva aurèola presidencialista i volent demostrar que tot era per mèrit propi, volia venir per ell mateix, sense deure-ho a cap partit polític.
El 23 d'octubre al vespre, una munió de ciutadans esperava Tarradellas a la plaça de Sant Jaume. El cineasta Pere Portabella, l'encarregat d'organitzar l'arribada del president 38 anys després d'haver marxat com a conseller de Finances de la Generalitat republicana, des del balcó de la Generalitat va fer realitat el somni.
Commemoració de l'aniversari
Per commemorar l'aniversari, el govern ha aprovat la proposta de donar el nom de l'expresident a la seva sala de reunions. Al vespre, la commemoració té una altra cita: a les set hi ha un acte solemne amb l'exministre de la UCD Rodolfo Martín Villa i el governador civil de l'època, Salvador Sánchez Terán, tots dos clau en la negociació per fer tornar Tarradellas. També està prevista la presència de consellers del primer govern Tarradellas, com l'ara expresident Jordi Pujol, Carles Sentís, Josep María Bricall o Ramon Espasa.
El govern espanyol explorava la "solució Tarradellas" des de l'any 76, però els resultats del 15 de juny, en les primeres eleccions a les Corts espanyoles, van empènyer Suárez a l'operació per neutralitzar les esquerres: el PSC i el PSUC havien guanyat a Catalunya. I és que una Generalitat governada pel comunisme i el socialisme marxista es veia amb preocupació des d'Espanya i també des d'Europa.
Tot just 12 dies després de les eleccions, Tarradellas feia la seva primera visita a Madrid, d'amagat de gairebé tothom per reunir-se amb Suárez i amb el rei. Quatre mesos després d'aquests contactes i d'intenses negociacions amb els partits catalans, Tarradellas feia el viatge definitiu. Primer a Madrid, fent gala de la seva aurèola presidencialista i volent demostrar que tot era per mèrit propi, volia venir per ell mateix, sense deure-ho a cap partit polític.
El 23 d'octubre al vespre, una munió de ciutadans esperava Tarradellas a la plaça de Sant Jaume. El cineasta Pere Portabella, l'encarregat d'organitzar l'arribada del president 38 anys després d'haver marxat com a conseller de Finances de la Generalitat republicana, des del balcó de la Generalitat va fer realitat el somni.
Commemoració de l'aniversari
Per commemorar l'aniversari, el govern ha aprovat la proposta de donar el nom de l'expresident a la seva sala de reunions. Al vespre, la commemoració té una altra cita: a les set hi ha un acte solemne amb l'exministre de la UCD Rodolfo Martín Villa i el governador civil de l'època, Salvador Sánchez Terán, tots dos clau en la negociació per fer tornar Tarradellas. També està prevista la presència de consellers del primer govern Tarradellas, com l'ara expresident Jordi Pujol, Carles Sentís, Josep María Bricall o Ramon Espasa.
