El rei Joan Carles presideix a Figueres l'obertura oficial de l'Any Dalí
L'Any Dalí, que commemora el centenari del naixement del geni empordanès, s'ha obert oficialment. El rei Joan Carles ha presidit l'inici, juntament amb la ministra de Cultura i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, en un acte a Torre Galatea, a Figueres. La presència del rei ha donat solemnitat a l'obertura de l'Any Dalí, però el que dotarà de contingut els pròxims mesos és un feixuc programa d'activitats. També s'ha presentat un audiovisual en què es repassa el caràcter polièdric de Salvador Dalí: va ser un artista que va conrear diverses facetes de l'art, encara que la més reconeguda sigui la pictòrica.
L'Any Dalí ha començat oficialment a Figueres, amb la reunió de la Comissió Organitzadora presidida pel rei Joan Carles i el president de la Generalitat, Jordi Pujol.
El rei ha elogiat la versatilitat, curiositat i saviesa de Dalí, i ha subratllat la importància de la seva vinculació amb l'Empordà. Per la seva banda, Jordi Pujol ha destacat el caràcter universal del pintor empordanès.
L'Any Dalí, que commemora el centenari del naixement de l'artista i se celebrarà durant el 2004, inclourà diverses exposicions, edicions d'obres i la celebració de simposis.
Quan es repassa la biografia de Salvador Dalí es fa difícil oblidar-se de les imatges del seu final. Vell, i sense família, la seva malaltia va ser una agonia mediàtica.
Malgrat ser víctima d'una timidesa desproporcionada, gran part de la seva vida se la va passar fent el contrari: exhibint-se i rendint-se un culte de divinitat.
El nom de Dalí era sinònim de provocació, una actitud que va aprendre dels surrealistes en el París dels anys 30 i que ell va saber explotar fins a l'últim terç del segle XX. A París havia conegut la seva inestimable Gala, una dona molt mundana i més avesada als negocis que no pas ell.
Com el filòsof Francesc Pujols, Dalí era dels que pensaven que els catalans eren una raça especial. La seva fama era segons ell, universal.
Visionari i cabut, no va parar fins que no va aconseguir construir un museu a Figueres. Els seus compromisos amb el franquisme i amb l'Espanya de la transició que l'acollirien com a fill fiscal pròdig, van decidir que la seva herència no es quedés tota allà, però, sens dubte, el Teatre Museu Dalí de Figueres és únic en el món, com ho va ser el seu creador.
