El Regne Unit i Holanda s'emporten les crítiques pel fracàs europeu

El Consell Europeu celebrat els dos últims dies a Brussel·les no ha ajudat a reforçar el projecte comú de la Unió Europea. De fet, el que havia de servir per resoldre la crisi oberta després dels "no" de França i Holanda a la Constitució europea no ha fet més que augmentar la imatge de desacords. El president de torn de la Unió Europea i primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, va comparèixer "trist i avergonyit" després del fracàs de la cimera de dirigents dels 25 països estats membres en què s'havia d'acordar el marc pressupostari de la UE per al període 2007-2013. Pessimista, va sentenciar que "Europa està en un estat de profunda crisi". Juncker va lamentar que no s'hagués arribat a cap solució després de gairebé quinze hores de reunió i en va acusar, sense anomenar-lo directament, Tony Blair. "Alguns volien revisar l'estructura del pressupost en el seu conjunt. Els qui buscaven aquesta solució, buscaven bàsicament el fracàs", va dir. A més, el president del Consell Europeu va anar més enllà de la qüestió pressupostària i va dir que ha quedat clar que hi ha dues versions d'Europa. Assegura que d'una banda hi ha qui "vol un gran mercat, una àrea de lliure comerç, mentre que d'altres volen una Europa integrada políticament". Per la seva banda, va insistir que ell no ha buscat "un superestat" sinó només una "integració política que ens permeti afrontar nous reptes". El malestar respecte a l'actitud del premier britànic, Tony Blair, ha quedat palès quan un periodista li va preguntar quin seria el seu missatge per a ell. "No comento, no tinc opinió per donar, atès que la gent no estava interessada en els meus consells". A l'altra banda de la balança, Juncker va ressaltar l'esforç conciliador dels nous països europeus, que van oferir retallar les ajudes que rebran en pro d'un acord. En el mateix sentit es va pronunciar el president francès. Jacques Chirac, rival dels britànics pel que fa als interessos pressupostaris, va coincidir amb Juncker a assenyalar "la crisi profunda" de Europa i responsabilitzar-ne la Gran Bretanya i la seva posició respecte al "xec britànic". El líder francès també va subratllar l'intent dels nous països més pobres de la UE d'oferir concessions en comparació amb "l'egoisme de dos o tres països rics". Per la seva banda, el canceller alemany, Gerhard Schröder, va lamentar que la UE hagi perdut "una part de la seva substància com a unió política" i va atribuir a "l'obstinada postura del Regne Unit i Holanda" la responsabilitat del fracàs. Schröder, subratllant que era molt diplomàtic, va qualificar "d'extremadament lamentable" que Londres no afluixés ni un mil·límetre en la negociació del "xec britànic" i que Amsterdam tampoc cedís en l'exigència de reduir la seva contribució. El primer ministre britànic, Tony Blair, s'ha situat doncs en l'ull de l'huracà per haver portat la defensa del "xec britànic" fins al fracàs de la cimera. En la seva intervenció després de la trobada, però, Blair va assegurar que "creu en Europa" i va justificar la seva negativa a aprovar el pressupost en la necessitat d'una reforma profunda de la UE. El líder italià, Silvio Berlusconi, s'ha mostrat partidari de no dramatitzar i ha volgut recordar que encara queda un any per aconseguir el consens i estudiar l'estructura de la despesa comunitària. El president espanyol també ha tret ferro a la falta d'acord. S'ha negat a parlar de crisi i ha evitat llançar un missatge de debilitat davant els ciutadans. José Luis Rodríguez Zapatero ha mostrat, també, la seva voluntat de continuar negociant. En referència a la petició d'alguns països, com el Regne Unit, Suècia i els Països Baixos, de plantejar-se una reforma de l'estructura, la filosofia i els principis de la despesa europea, Zapatero ha admès que potser caldrà en el futur, però que ara seria prematur obrir aquest debat.