El record dels que van tractar Joan Barril
L'empremta que ha deixat en els seus amics i companys de feina
La veu de Barril s'ha apagat als 62 anys, i deixa una llarga trajectòria periodística i literària. També ha deixat una forta empremta en els seus amics, companys de feina i seguidors incondicionals dels seus programes radiofònics i dels seus escrits.
Ferran Mascarell, conseller de Cultura, ha declarat sobre la visió de la vida que tenia Joan Barril:
"Una persona amb unes ganes enormes de viure que ha combinat aquest vitalisme amb una reflexió profunda sobre la vida que ha anat posant en cada un dels seus llibres, dels seus articles i editorials radiofònics. I a mesura que el temps ha anat passant, encara més, aquesta manera d'anar encarant la vida, i els temes profunds, l'amistat, l'amor, el desamor, la relació amb les persones, fins i tot la política. Totes aquestes coses l'han caracteritzat com una persona que ha sabut fer del pas del temps una meditació profunda sobre la vida."
Pilar Beltran, editora d'Edicions 62 i de Joan Barril ha parlat de la seva obra literària:
"Una literatura de les emocions. Una literatura en què, i sobretot en les novel·les, el que pretenia era fugir del tedi de la vida. És una literatura de la sorpresa. Quan entres en les novel·les del Joan sempre és un lloc diferent, no és la vida normal. Et pots trobar amb un terrorista i una periodista que en plena època dura d'ETA es posen a dialogar civilitzadament en un ascensor."
Per la seva part, el director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, ha destacat la singularitat del programa que dirigia des de feia deu anys:
"En Joan sempre deia que feia un programa d'autor i, per tant, en el que ell feia hi havia una reflexió i una anàlisi i un joc poètic. Un joc d'estris literaris i estètics que feia que el programa fos completament diferent a la resta dels programes que hi havia en una programació convencional d'una ràdio."
El periodista Pere Mas, que durant anys ha treballat amb Joan Barril, l'ha definit com un gran humanista i ha lloat la seva manera de fer ràdio:
"Vam estar cinc anys fent un magazín matinal amb un tempo absolutament diferent, on van convergir dos mons diferents perquè hi havia els que treballàvem a la COM, els periodistes purs i durs, i tot el món del Joan Barril amb el Joan Ollé, a qui dèiem, així mig en broma, els artistes. Llavors, la convergència d'aquests dos mons va ser una cosa fantàstica perquè va provocar un gènere radiofònic insòlit pel tempo, per l'hora. Una convergència de dos mons que a més a més va tenir diversos reconeixements. Una experiència que va adoptar Catalunya Ràdio al format nocturn. Era la ràdio tranquil·la. Era ell."
Joan Barril també va firmar durant anys la contraportada d'"El Periódico" i últimament hi escrivia la columna "Monòlegs impossibles".
Enric Hernández, director d'aquest diari, ha explicat que, a Barril, sobretot, li agradava connectar amb la gent:
"Era algú que escrivia, parlava i sortia a la televisió perquè volia sentir-se estimat. Li agradava connectar amb la gent. En molts dels seus articles afloren, també, aquests sentiments de voler connectar i sentir-se estimat."
