El rebuig dels bisbes al dret d'autodeterminació indigna la majoria de partits catalans

La majoria de partits catalans han reaccionat amb crítiques contundents a la pastoral dels bisbes contra el terorrisme perquè rebutja de manera explícita el dret a l'autodeterminació. Duran i Lleida ha convidat els bisbes a ocupar-se també dels drets de les nacions d'Espanya i ERC i ICV denuncien que la mà del PP és darrere la decisió dels bisbes. El PSC, en canvi, creu que la pastoral dels bisbes no tanca la porta a possibles reformes de la Constitució en el cas del País Basc.
El rebuig dels bisbes al dret d'autodeterminació indigna la majoria de partits catalans
Barcelona

El rebuig dels bisbes al dret d'autodeterminació indigna la majoria de partits catalans

La majoria de partits catalans han reaccionat amb crítiques contundents a la pastoral dels bisbes contra el terorrisme perquè rebutja de manera explícita el dret a l'autodeterminació. Duran i Lleida ha convidat els bisbes a ocupar-se també dels drets de les nacions d'Espanya i ERC i ICV denuncien que la mà del PP és darrere la decisió dels bisbes. El PSC, en canvi, creu que la pastoral dels bisbes no tanca la porta a possibles reformes de la Constitució en el cas del País Basc.
El més prudent a l'hora de valorar el document de la Conferència Episcopal Espanyola ha estat el secretari general de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida. El democristià ha mostrat el seu desacord amb la pastoral per les seves referències als nacionalismes d'Espanya. El text inclou un capítol que qualifica d'immoral qualsevol política a favor de la independència de les nacions històriques. Duran i Lleida ha dit que li sembla obvi que l'església condemni el terrorisme i ha exhortat els bisbes a ocupar-se algun dia dels drets de les nacions en el context d'un estat plurinacional com Espanya. Duran ha expressat el respecte de CiU cap al dret dels bisbes a donar les seves opinions. Ha celebrat la condemna del terrorisme i ha volgut subratllar que els bisbes s'han vist empesos a aprovar aquesta declaració per aclarir la seva postura, després de la polèmica que va mantenir amb l'Estat sobre aquesta qüestió. La Conferència Episcopal Espanyola va aprovar aquest divendres, després d'una setmana de debats, un document en el qual condemna el terrorisme d'ETA i rebutga l'autodeterminació, però que no va ser unànime ja que dels 76 bisbes, vuit hi van votar en contra i cinc es van abstenir. Duran i Lleida s'ha mostrat satisfet que els prelats catalans hagin rebutjat amb els seus vots les referències del document als nacionalismes. Molt més dur ha estat el portaveu al Congrés d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, que veu darrere de la decisió dels bisbes la mà del govern espanyol. Per Puigcercós, el PP ha comprat l'Església amb la Llei de Qualitat de l'Ensenyament, que converteix la catequesi catòlica en una assignatura troncal, i amb la Llei de Fundacions, que deixa fora les associacions catòliques de la fiscalització i el control del volum financer. El diputat d'Iniciativa, Joan Saura, ha dit que el document de la Conferència Episcopal Espanyola és un error molt greu i l'ha qualificat d'"inacceptable". Considera que els bisbes no poden qualificar ni desqualificar les propostes polítiques i ha lamentat que l'Església assumeixi les posicions que defensa el PP. En canvi, el president del PSC, Pasqual Maragall, ha dit que no creu que el document dels bisbes tanqui les portes a reformes de la Constitució per resoldre el problema basc. Maragall ha elogiat la pluralitat a la conferència episcopal fent referència al vot contrari a aquest document dels bisbes catalans.