El que cal saber de la jubilació: com serà la teva pensió pública?

El que cal saber de la jubilació: com serà la teva pensió pública?

El que cal saber de la jubilació: com serà la teva pensió pública?

Anna Farrero Actualitzat

En els últims anys, i per diferents vies –per recomanació de l'anomenat Pacte de Toledo, un acord amb els agents socials o per decisió del govern espanyol- s'han anat introduint canvis en les pensions públiques per ajustar el sistema. Reformes que afectaran, directament, el càlcul de les futures pensions.

 

Salaris de referència per calcular la pensió

A poc a poc s'han anat ampliant els salaris de referència per al càlcul de les pensions, que ara està establert en els últims 25 anys de vida laboral.

 

Anys necessaris per cobrar-la tota

Han augmentat els anys necessaris de cotització per cobrar el 100 per cent de la pensió. Dels 35 anys que es necessiten, es passarà als 37.

Període d'aplicació del 2013 al 2019: caldran 35,5 anys de cotització per cobrar el 100%

Del 2020 al 2022: 36 anys de cotització per al 100%

Del 2023 al 2026: 36,5 anys de cotització per al 100%

A partir del 2027: 37 anys de cotització per al 100%

 

 

Edat de jubilació

També, i de manera gradual, s'ha allargat l'edat de jubilació. Als 65 anys actuals, s'hi afegeix 1 mes cada any i, el 2027, l'edat de jubilació serà 67 anys.

 

L'increment de les pensions ja no el marca l'IPC

Des del 2013, l'increment de les pensions s'ha desvinculat de l'IPC i es fa seguint una fórmula complexa que introdueix elements com el creixement econòmic i el creixement dels ingressos de la Seguretat Social, entre altres.

A la pràctica la llei estableix que les pensions només podran pujar un 0,25 per cent si el sistema no té prou ingressos, independentment del que pugi el cost de la vida. Si les coses van bé, les pensions poden pujar més.

 

El còmput de l'esperança de vida rebaixarà les pensions

S'aplicarà a les noves pensions que es calculin a partir de l'1 de gener del 2019. I serà llavors quan, a més de tenir en compte els anys cotitzats, l'edat de jubilació i les quantitats cotitzades, s'afegirà al càlcul l'esperança de vida i altres variables.

En definitiva, això vol dir adaptar els recursos als anys que es preveu que puguin viure els jubilats, o sigui repartir el mateix durant més anys, per tant, cobrar menys mensualment. Aquest factor es revisarà cada cinc anys i, segons els experts, d'aquí al 2050 les pensions públiques podrien ser un 30% més baixes que ara.

 

I aquests canvis garanteixen el sistema?

Segons el govern espanyol, sí, sempre que el creixement econòmic acompanyi i permeti que les cotitzacions dels treballadors aguantin el sistema. Però la majoria dels experts asseguren que, per pura dinàmica demogràfica, al llarg dels pròxims anys el sistema necessitarà una reforma profunda. Hi haurà cada cop més gent jubilada i menys gent en edat de treballar.

 

 

 

Font: INE

 

A aquesta situació cal afegir-hi les incògnites que hi ha sobre com serà el mercat de treball en un futur i com afectarà la generalització de les noves tecnologies la societat en general i les ocupacions en particular.

 

Quines alternatives s'ofereixen per salvar el sistema públic?

El sistema públic de Seguretat Social es basa en cotitzacions que aporten empreses i treballadors en funció del salari base, sense complements. Una possibilitat seria que algunes de les pensions vagin directament a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat. En algunes negociacions s'ha arribat a posar sobre la taula passar directament a pressupostos generals les pensions de viudes i orfes.

De tota manera, hi ha experts que alerten dels perills que això suposa. Asseguren que traslladar part o la totalitat de les pensions als pressupostos generals, les deixen massa exposades a la situació i negociació política de cada moment.

Altres propostes serien lligar la recaptació d'un impost als ingressos de les pensions, com per exemple, una part de l'IVA. Però també hi ha qui és partidari de crear-ne un d'específic, com un als bancs.

També hi ha qui veu una possibilitat per augmentar els ingressos de la Seguretat Social apujant els salaris i, per tant, les cotitzacions.

 

Notícies relacionades: Sobreviure amb menys de 650 €: el 60% dels pensionistes no arriba a mileurista

 

Altres creuen que hi ajudaria, i molt, treure el topall de cotització que ara tenen els salaris.

Actualment, el sou màxim que cotitza és el de 3.751 euros mensuals. O sigui, cotitza el mateix un treballador que cobri 3.751 euros mensuals que el que en cobri 5.000 euros. La futura pensió també serà la mateixa.

Els sindicats, defensors d'aquesta opció, ja han fet els seus càlculs i asseguren que en un escenari a cinc anys de rebaixar progressiva dels topalls aportaria uns 1.700 milions d'euros l'any a la Seguretat Social. A més a més, les seves projeccions asseguren que el treballador gairebé no ho notaria perquè l'augment de cotització suposaria una reducció en la base imposable de la declaració de renda. En el cas de l'empresa, el fet de cotitzar pels salaris més alts també quedaria minimitzat per l'impost de societats.

 

 

Afavorir sistemes de pensions privats és la solució

Les recomanacions de nombrosos experts i del govern espanyol és que tothom que pugui pensi, el més aviat possible, a estalviar i fer plans de pensions per complementar la jubilació del sistema públic.

Ara, les aportacions als plans de pensions tenen una fiscalitat favorable, no paguen impostos i s'han flexibilitzat els criteris per poder-los rescatar en cas de necessitat.

 

De tota manera, els plans tenen la fiscalitat diferida, o sigui, els impostos s'hauran de pagar quan es comencin a rescatar els diners que hi ha en el fons.

Tampoc cap entitat financera o asseguradora que els comercialitza n'assegura la rendibilitat. Són fons d'estalvi lligats a inversions en borsa o deute públic i que, per tant, estan exposats als alts i baixos dels mercats.

Altres opcions són les hipoteques inverses, que permeten cobrar una renda vitalícia a canvi de la propietat del pis o la casa.

El model a seguir és el sistema suec?

És un model a seguir per a molts experts. Combina les aportacions al sistema públic, l'estalvi i la transparència.

En aquest país nòrdic els contribuents cotitzen un 16% del seu salari al sistema públic i dediquen un 2,5 per cent de la seva cotització a contractar fons de pensions personals obligatòriament. Aquests fons personals, en què cada treballador pot triar quin tipus d'inversió fer amb un risc més o menys moderat, no els gestiona una entitat privada, els gestiona una agència estatal.

A més, cada treballador pot decidir cada any augmentar o no les seves aportacions al fons personal.

La transparència arriba amb un informe periòdic que projecta, en funció de les aportacions i l'estalvi generat, la pensió que podria cobrar cada treballador. Així, cada persona pot anticipar els ingressos que tindrà i pot decidir els estalvis de cara a la jubilació.

TEMES:
Pensions Economia de butxaca