El PSOE i el PP entren al Congrés el projecte de reforma de la Constitució

El PSOE i el PP han registrat aquest divendres al matí al Congrés el text de la reforma constitucional per posar sostre al dèficit i al deute públics. Era l'últim dia per fer-ho si els dos partits majoritaris volen, com han expressat, que la modificació s'aprovi aquesta legislatura. Finalment, i després d'unes hores de converses intenses, aquesta matinada les dues formacions han pactat una llei orgànica que ha deixat fora les xifres concretes per limitar l'endeutament, tal com volien Alfredo Pérez Rubalcaba i Convergència i Unió. El text, però, sí que fixa en un 0,4% el deute estructural màxim per al conjunt de les administracions a partir del 2020. Si prospera, serà la segona reforma de la Carta Magna des del 1978.
El PSOE i el PP entren al Congrés el projecte de reforma de la Constitució
Madrid

El PSOE i el PP entren al Congrés el projecte de reforma de la Constitució

El PSOE i el PP han registrat aquest divendres al matí al Congrés el text de la reforma constitucional per posar sostre al dèficit i al deute públics. Era l'últim dia per fer-ho si els dos partits majoritaris volen, com han expressat, que la modificació s'aprovi aquesta legislatura. Finalment, i després d'unes hores de converses intenses, aquesta matinada les dues formacions han pactat una llei orgànica que ha deixat fora les xifres concretes per limitar l'endeutament, tal com volien Alfredo Pérez Rubalcaba i Convergència i Unió. El text, però, sí que fixa en un 0,4% el deute estructural màxim per al conjunt de les administracions a partir del 2020. Si prospera, serà la segona reforma de la Carta Magna des del 1978.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les últimes hores han estat marcades pels moviments dels partits al voltant de la reforma. Socialistes i populars han acostat posicions i, finalment, aquesta matinada han arribat a un acord al qual no s'hi faci constar una xifra concreta de dèficit, tal com reclamava tant el líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, com CiU. Aquest divendres al matí, els dos partits majoritaris han entrat el text al Congrés, en el que era l'últim dia per fer-ho si es vol aprovar aquesta legislatura.

Un màxim del 0,4%

Amb l'acord els dos principals partits de l'Estat busquen impedir tant a l'Estat com a les comunitats autònomes caure en un dèficit estructural que superi els marges establerts per la Unió Europea.

Tot i que el pacte no fixa xifres concretes sobre el sostre de deute, una llei orgànica marca un dèficit estructural màxim del 0,4% pel conjunt de les administracions públiques a partir del 2020.

D'aquesta manera, l'Estat no podrà superar un dèficit del 0,26% del producte interior brut, i cada comunitat autònoma, del 0,14% del seu PIB. Uns límits que es podran revisar el 2015 i el 2018.

Crítiques de l'oposició

De moment, cap altre grup parlamentari s'ha sumat a l'acord, que ha despertat moltes crítiques entre els partits de l'oposició i algunes protestes ciutadanes.

Abans de tancar el pacte, Convergència i Unió es mostrava favorable a donar suport a la reforma amb una condició: no limitar l'autonomia financera de les comunitats.

Per la seva banda, ICV-EUiA, demanava fer un front comú a Madrid amb el PSC i CiU per aconseguir que la reforma s'hagi de ratificar en un referèndum.

Quan es farà la reforma?


Amb les eleccions del 20 de novembre a l'horitzó, hi ha pressa per aprovar la reforma. Les Corts es dissoldran com a molt tard el 26 de setembre i, per tant, convé afanyar-se si es volen tirar endavant els canvis aquesta legislatura.

Aquest divendres és l'últim dia que es pot registrar la proposta perquè es pugui aprovar abans del proper cicle polític. Si es fa així, es tramitarà d'urgència –com ja va passar el 1992- i en dos plens, el 30 d'agost i l'1 de setembre.

El primer dia es prendria en consideració la proposta i s'aprovaria per enviar-la al Senat en la sessió del dia 1. La cambra alta es reuniria la setmana del 5 de setembre per donar-hi el vistiplau. Entre una cosa i l'altra, per tant, la reforma quedaria aprovada, com a molt aviat, el 9 o el 10 de setembre.

Com es reforma la Constitució?

La reforma constitucional no és una qüestió fàcil. Requereix l'aprovació de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats i el Senat. Amb la distribució actual d'escons, cal que es posin d'acord socialistes i populars.

Entre tots dos grups sumen 321 escons del Congrés (169 del PSOE i 152 del PP), dels 350 que hi ha. Al Senat encara tenen més majoria, amb 226 escons dels 264 que hi ha. Per tant, sembla més que viable que hi hagi acord pel vot favorable de tres cinquenes parts de les Corts.

Suposant que no es posessin d'acord, s'hauria de crear una comissió paritària de diputats i senadors, que redactaria un text que es votaria a les cambres. Si, tot i això, no prosperés, es podria acabar aprovant amb el suport de la majoria absoluta del Senat i de dues terceres parts del Congrés.

Tema a banda és el de la ratificació posterior en un referèndum, una petició que s'ha fet forta a internet. La llei estableix que només s'ha de fer si ho demanen un 10% dels diputats o senadors. És a dir, 35 diputats o 25 senadors. I que s'ha de demanar en els 15 dies posteriors a l'aprovació.

La reforma del 1992

L'única reforma que s'ha fet a la Constitució en els 33 anys de vigència ha estat la del Tractat de Maastricht o de la Unió Europea. Va ser per permetre que els ciutadans de la UE residents a Espanya poguessin formar part de les llistes municipals. El canvi va consistir a incloure les paraules "i passiu" a l'article 13.2, que reconeix el dret de sufragi a les eleccions municipals.

Les quatre reformes fallides de Zapatero

L'any 2004, en el discurs d'investidura, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar quatre reformes constitucionals que, finalment, no han tirat endavant. Eren la reforma del Senat, incloure a la Carta Magna els noms de les autonomies, incloure-hi també una menció a la Constitució Europea i reconèixer la igualtat d'homes i dones en la successió a la corona.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS