El PSC no veu "obstacles insalvables" i creu que s'ha forjat l'"esperit de l'Estatut del 2006"

Iceta ha fet una valoració "extraordinàriament positiva" de la nova modalitat de negociació i ha considerat "inequívoca i rotunda" la "voluntat de tots els grups d'arribar a un acord per a un Estatut magnífic". Segons Iceta, la pretensió d'aquesta nova etapa de negociacions és que "les votacions siguin les mínimes possibles" a la Comissió Constitucional, per la qual cosa ha fet especial èmfasi en la necessitat que l'Estatut sigui "una llei pactada", i ha assegurat que "les bases per a l'acord són sòlides". Després de tres hores i mitja de reunió multilateral, Iceta ha reconegut que el grau d'unitat dels partits catalans és "millorable", però s'ha limitat a ressaltar l'"harmonia i comunió de criteris àmplia" entre l'anomenat quadripartit, malgrat haver-se produït alguna "desintonia que no vull subratllar", amb referència a la posició de CiU respecte al títol de drets i deures. Iceta ha repassat el treball fet durant la reunió i ha destacat els avenços en el títol preliminar, sobretot a l'article 5, referent als drets històrics. Ha assenyalat que la fórmula suggerida pel PSOE en aquesta matèria "ens complau extraordinàriament" i ha argumentat la seva posició destacant que "evita el risc" que "algú podria considerar la invocació de drets històrics circumscrita als territoris forals". Segons Iceta, el PSOE assenyala una "via específica catalana que fa honor a la nostra història i que obre la porta a un tractament diferencial específic" i ha assenyalat que en cas contrari "ens podríem estar enganyant en utilitzar invocacions de drets històrics limitats a territoris forals". També ha destacat la "consagració" del dret i el deure de conèixer el català, encara que ha recordat que no s'ha resolt la referència lingüística al títol del poder judicial en considerar el coneixement del català un requisit en els concursos de trasllat de jutges i magistrats. En aquesta línia, ha manifestat el "compromís" del PSOE per solucionar les diferències d'aquest títol mitjançant "esmenes conjuntes" a la reforma de la llei orgànica del poder judicial, que es tramita al Congrés, per reafirmar el paper del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a última instància en aquesta comunitat autònoma i la creació del Consell Català de Justícia. En el títol d'institucions, segons Iceta, les diferències estan "resoltes", mentre que en matèria de competències "queden diferències en la definició" de les competències compartides, però "s'ha avançat" en les exclusives i executives.