El Protocol de Kyoto, un estira-i-arronsa des de 1997 entre el text i el teixit industrial

Des que el 1997 es va aprovar el Protocol de Kyoto per estabilitzar les emissions de gasos que sobreescalfen el planeta, els agents implicats mantenen un estira-i-arronsa sobre com complir aquest text sense danyar el teixit industrial. Encara més, des que la Unió Europea va anunciar que compliria el Protocol malgrat que, com passa ara, la falta de compromís dels Estats Units i Rússia hagi impedit fins avui la seva entrada en vigor.
El Protocol de Kyoto, un estira-i-arronsa des de 1997 entre el text i el teixit industrial
Emissió de gasos

El Protocol de Kyoto, un estira-i-arronsa des de 1997 entre el text i el teixit industrial

Des que el 1997 es va aprovar el Protocol de Kyoto per estabilitzar les emissions de gasos que sobreescalfen el planeta, els agents implicats mantenen un estira-i-arronsa sobre com complir aquest text sense danyar el teixit industrial. Encara més, des que la Unió Europea va anunciar que compliria el Protocol malgrat que, com passa ara, la falta de compromís dels Estats Units i Rússia hagi impedit fins avui la seva entrada en vigor.
Espanya és el país més endarrerit de la Unió en aquesta matèria. Es va comprometre a augmentar com a màxim un 15% les seves emissions de diòxid de carboni respecte al 1990, però avui la xifra ja supera el 40%. Per solucionar la situació, Europa va decidir obligar sis sectors industrials a controlar aquestes emissions. Les empreses que superin els límits hauran de comprar drets per contaminar països més nets, com Suècia, el Regne Unit o Alemanya, o bé hauran de pagar multes. Les patronals es queixen que els han situat a l'ull de l'huracà, quan són responsables exclusivament del 40 per cent del problema, però a sobre la taula se situa l'actual sistema productiu. El mateix govern espanyol reconeix que, sense un canvi en els hàbits de consum energètic dels ciutadans, lluitar contra el canvi climàtic serà molt difícil.