El projecte que preveia l'alta velocitat al tram Ourense-Santiago es va descartar i es va optar per fer-lo convencional

El president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha explicat que el tram on es va produir l'accident estava inicialment planificat com d'alta velocitat, i amb sistema de seguretat ERTMS, capaç de frenar automàticament el tren, però posteriorment es va modificar a línia convencional per evitar que hagués de fer canvi d'eixos i, per tant, augmentés el temps del trajecte.
El projecte que preveia l'alta velocitat al tram Ourense-Santiago es va descartar i es va optar per fer-lo convencional
Padrón

El projecte que preveia l'alta velocitat al tram Ourense-Santiago es va descartar i es va optar per fer-lo convencional

El president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha explicat que el tram on es va produir l'accident estava inicialment planificat com d'alta velocitat, i amb sistema de seguretat ERTMS, capaç de frenar automàticament el tren, però posteriorment es va modificar a línia convencional per evitar que hagués de fer canvi d'eixos i, per tant, augmentés el temps del trajecte.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Adif i Renfe han reconegut que el projecte inicial per al tram on va descarrilar el tren a Santiago preveia fer-lo d'alta velocitat, però que el 2010 es va canviar i es va fer d'ample convencional i sense el sistema de seguretat que hauria permès la frenada automàtica aquell fatídic 24 de juliol. El motiu d'aquest canvi va ser evitar que hagués de fer canvi d'eixos i, per tant, augmentés el temps del trajecte.

Igualment, segons ha considerat el president d'Adif, Gonzalo Ferre, es va creure que no era necessari instal·lar el sistema de frenada automàtica ERTMS en aquell tram d'entrada a Santiago perquè els combois només hi podien circular a 80 quilòmetres per hora.

A més d'explicar quan i com es va produir el canvi, el president d'Adif ha volgut remarcar que la decisió que ara es valora com a transcendental va ser dels antics responsables d'Adif i de Foment.

Ferre també ha dit que en aquell tram el conductor tenia temps de sobres de frenar. Però a 200 quilòmetres per hora, els quatre quilòmetres de distància que hi ha per reduir la velocitat es recorren en poc més d'un minut. Per tant, el temps de reacció en cas de despistada és mínim, cosa que s'ha vist en la successió d'esdeveniments que ha explicat el director de Renfe.

Després de fer un minut de silenci en record de les 79 víctimes mortals, durant la seva compareixença a la comissió de Foment del Congrés dels Diputats, el president d'Adif ha admès que la seguretat és millorable, però pel que fa a la possible perillositat de la corba, ha explicat que tots els projectes de traçat l'incloïen i que de les més de 300 al·legacions que van rebre sobre la construcció de la línia, cap feia referència al tram sinistrat.

Pel que fa al president de Renfe, Julio Gómez-Pomar, ha assegurat que segons els registres el tren no tenia cap anomalia i que "no hi ha constància de cap comunicació" de la companyia amb el maquinista". També ha explicat que en el moment de l'accident, el conductor duia 8 hores i 46 minuts de jornada laboral, de les quals 2 hores i 42 minuts de conducció efectiva, i que tots dos períodes estan dins del reglament.

Dues setmanes després del tràgic accident, els màxims responsables de Renfe i Adif s'han explicat al Congrés dels Diputats, una intervenció que han fet a petició pròpia per intentar fer una mica més de llum sobre les causes del sinistre.

Tot i que ara s'argumenta que aquest no és un tram d'alta velocitat, a la web del ministeri segueix constant com a tal, ja que la reducció de la velocitat es fa a l'entrada a la ciutat, com de fet passa en molts altres trajectes. Precisament, l'encaix i els canvis entre els trams d'alta velocitat i els convencionals són un dels punts claus que haurà d'analitzar la comissió d'experts que s'ha posat en marxa per estudiar la seguretat del ferrocarril a Espanya i comparar-la amb altres països europeus

L'accident del tren Alvia que feia el recorregut Madrid-Ferrol es va justificar de seguida parlant d'un excés de velocitat, i el maquinista, i de moment únic imputat, en seria el responsable. Tot i això, cal analitzar les possibles deficiències en seguretat que hi hauria en aquesta línia ràpida, i en concret al revolt tancat on hi va haver el sinistre.

Després d'escoltar els responsables d'Adif i Renfe, aquest divendres, qui compareixerà al Congrés serà la ministra de Foment, Ana Pastor.

Paral·lelament, continua la investigació judicial. L'endemà de la troballa d'un mòbil a les restes del tren que és, probablement, l'aparell corporatiu del maquinista, el jutge escoltarà les declaracions del cap de circulació de l'estació de la capital gallega i de dos veïns que van auxiliar el maquinista, Francisco José Garzón, que va sortir pràcticament il·lès del tren accidentat.

L'accident va acabar amb un balanç de 79 persones mortes i més de 150 ferits, 38 dels quals continuen hospitalitzats.

VÍDEOS RELACIONATS