El procés judicial que espera els empresonats per l'Audiència Nacional

El decret de presó provisional i els recursos que ja preparen els advocats són l'inici d'una batalla judicial que pot durar més de 10 anys si acaba arribant al Tribunal Europeu dels Drets Humans
El procés judicial que espera els empresonats per l'Audiència Nacional

El procés judicial que espera els empresonats per l'Audiència Nacional

El decret de presó provisional i els recursos que ja preparen els advocats són l'inici d'una batalla judicial que pot durar més de 10 anys si acaba arribant al Tribunal Europeu dels Drets Humans
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El termini màxim de presó provisional que la llei preveu en els delictes amb penes altes com la rebel·lió i la sedició és de dos anys. Un període que es pot prorrogar dos anys més si el jutge -a petició del fiscal o alguna part- ho ordena.

La justícia preveu poder recórrer de manera immediata una presó provisional. Primer, amb un recurs davant del mateix jutge, i, si això no funciona, es pot fer un recurs d'apel·lació en un altre jutjat. Després d'això, ja no es pot recórrer tot i que, en qualsevol moment, el jutge pot ordenar la llibertat abans del judici.

Per Alexandre Girbau, advocat i professor de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, al cap d'un temps es poden proposar alternatives:

"El que és més realista, més factible, és que, transcorregut un temps, quan s'hagin calmat els ànims, es demani la modificació i s'ofereixi una alternativa a la presó, s'ofereixi al tribunal pagar una fiança, la retirada del passaport o que els prohibeixin sortir del territori estatal..."

Després del judici, si hi ha sentència condemnatòria i es vol recórrer, des de l'Audiència Nacional fins a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, poden passar -segons els experts- fins i tot uns 10 anys. Un camí judicial llarg i difícil. El recorregut permet tres recursos en tribunals espanyols.

 

Primer davant la sala penal de l'Audiència Nacional, després un altre de cassació a la sala segona del Tribunal Suprem i per últim davant del Tribunal Constitucional, abans d'arribar al tribunal europeu, que difícilment acostuma a ser favorable. I això perquè, diu Girbau, "és poc probable que el Tribunal Suprem vulneri drets fonamentals. Són magistrats formats ja amb la Constitució espanyola vigent, que és la que proclama drets fonamentals. No estem parlant de gent d'un antic règim que s'hagi de corregir amb el nou règim".

La sentència de l'anomenat cas Atutxa -l'expresident del Parlament Basc- és un dels pocs casos de batalla judicial fins a l'última instància. La justícia europea va absoldre, després de 13 anys, Juan Maria Atutxa contradient l'espanyola, que l'havia condemnat a inhabilitació per a càrrec públic.

VÍDEOS RELACIONATS