El Priorat reclama un pla director per garantir un creixement ordenat davant l'èxit dels seus vins
La represa de l'activitat vinícola i l'èxit dels vins que es fan al Priorat han fet que, en els últims anys, aquesta comarca hagi recuperat part de l'activitat econòmica que per diversos factors va anar perdent durant el segle XX. Això comporta també un increment de la població i una transformació del paisatge de la comarca que implica productors, ajuntaments i experts en urbanisme. Reclamen un pla director per garantir un creixement ordenat.
El Priorat guanya fama i activitat econòmica arran de l'èxit dels seus vins, així ho ratifiquen els números de les denominacions d'origen Priorat i Montsant. En sis anys s’han triplicat els cellers registrats, ara n’hi ha més d’un centenar, i hi ha 1.100 hectàrees més de producció de vi que l'any 2000. S’ha passat d’obtenir 10 milions a 14,5 milions de tones, cosa que es tradueix, sumant la producció de les dues denominacions d'origen, en cinc milions d'ampolles més que surten al mercat amb el segell de la comarca del Priorat.
Aquest creixement econòmic va acompanyat per la recuperació de part de la seva població, al llarg del segle XX la crisi econòmica va reduir la població de 30.000 a menys de 10.000 habitants, i s'estan tirant endavant diversos plans urbanístics. Ara, la por és que aquests plans acabin transformant el paisatge rural que fins ara s'ha conservat.
L'èxit dels vins de qualitat ha portat inversions i la represa de l'activitat. Nous cellers i grans plantacions transformen uns paisatges sobris. El mateix sector del vi ha intentat establir normes per evitar que es faci malbé el paisatge, que es veu com un actiu de cara al futur. Els pobles, compactes, també han preservat una imatge poc alterada, però noves promocions la comencen a distorsionar.
La majoria de municipis redacten plans d'ordenació urbanística per intentar regular aquests processos. Fa temps que s'intenta impulsar una carta del paisatge que requerirà molt consens. Tothom coincideix que cal protegir el paisatge, però pocs volen renunciar a les expectatives de creixement. La Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat creu que les previsions de creixement són excessives. Demanen que s'aprovi la carta del paisatge abans de fer els plans urbanístics, i que la Generalitat elabori un pla director per a la comarca. Es proposa fer un llibre blanc de l'urbanisme i una associació per promoure la declaració del paisatge de la vinya del Priorat com a patrimoni cultural de la humanitat.
Aquest creixement econòmic va acompanyat per la recuperació de part de la seva població, al llarg del segle XX la crisi econòmica va reduir la població de 30.000 a menys de 10.000 habitants, i s'estan tirant endavant diversos plans urbanístics. Ara, la por és que aquests plans acabin transformant el paisatge rural que fins ara s'ha conservat.
L'èxit dels vins de qualitat ha portat inversions i la represa de l'activitat. Nous cellers i grans plantacions transformen uns paisatges sobris. El mateix sector del vi ha intentat establir normes per evitar que es faci malbé el paisatge, que es veu com un actiu de cara al futur. Els pobles, compactes, també han preservat una imatge poc alterada, però noves promocions la comencen a distorsionar.
La majoria de municipis redacten plans d'ordenació urbanística per intentar regular aquests processos. Fa temps que s'intenta impulsar una carta del paisatge que requerirà molt consens. Tothom coincideix que cal protegir el paisatge, però pocs volen renunciar a les expectatives de creixement. La Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat creu que les previsions de creixement són excessives. Demanen que s'aprovi la carta del paisatge abans de fer els plans urbanístics, i que la Generalitat elabori un pla director per a la comarca. Es proposa fer un llibre blanc de l'urbanisme i una associació per promoure la declaració del paisatge de la vinya del Priorat com a patrimoni cultural de la humanitat.
