"Cas Plame"

El principal assessor de Bush, Karl Rove, acusat de filtrar la identitat de l'agent Plame

El responsable de filtrar a la premsa el nom d'una agent de la CIA "ha violat la llei i serà castigat". Aquestes declaracions de George W. Bush, pronunciades l'octubre del 2003, podrien girar-se en contra l'actual administració dels Estats Units si es confirma el que s'ha publicat el setmanari nord-americà "Newsweek", segons el qual les anotacions i els correus electrònics que la revista "Time" ha entregat al jutge del cas, Thomas Hogan, mostren que Karl Rove va filtrar la identitat de Valerie Plame al periodista Matthew Cooper.

Actualitzat
L'administració Bush podria enfrontar-se a la seva pitjor crisi si es confirma que Karl Rove, el cervell electoral del president des de fa més de 10 anys, va ser qui va filtrar a la premsa que Valerie Plame era una agent de la CIA. L'advocat de Rove ha reconegut que l'estrateg en cap de Bush va parlar sobre Wilson amb el periodista de "Time" que va publicar la filtració, però ha negat que el seu client hagi difós la veritable ocupació de Plame. Després d'esgotar tots els recursos legals de què disposava, la revista "Time" ha cedit a publicar les notes i correus electrònics de l'ordinador del periodista Matthew Cooper, que de moment es nega a testificar. En la crisi també hi ha implicada Judith Miller, del "New York Times". La divulgació de les activitats de Plame, a banda d'arruinar la seva carrera i posar en perill la vida dels seus contactes per tot el món, podria interpretar-se com el càstig al diplomàtic que s'oposava a la guerra de l'Iraq. En cas que fos finalment Rove el culpalbe de la filtració, George W. Bush tindria difícil demostrar no haver-ne tingut coneixement o consentiment. Als Estats Units, delatar un agent secret està considerat un acte criminal que pot comportar una pena màxima de deu anys de presó. El Departament de Justícia obria el 2003 una investigació sobre el cas de la filtració de la identitat de Valerie Plame com a agent de la CIA, que s'interpreta com una represàlia per les crítiques que el seu marit, l'exambaixador Joseph Wilson, havia fet de la política de Washington sobre l'Iraq. L'origen de la controvèrsia es troba en un viatge organitzat per la CIA en què Wilson va demostrar que l'Iraq no estava intentant adquirir urani del continent africà, tal com assegurava George W. Bush. El juliol del 2003, Cooper obria la caixa de Pandora amb un article a "Time" online: "Alguns oficials del goven han declarat en entrevistes a "Time" que la dona de Joseph Wilson, Valerie Plame, és una agent de la CIA que s'ocupa de controlar la proliferació d'armes de destrucció massiva." Cop duríssim per a l'administració Bush A l'inici de l'anomenat "cas Plame", el president dels Estats Units, George Bush, va ser interrogat en el marc de la investigació oberta per aclarir l'autor de la filtració. Aleshores, no es va revelar el contingut dels 70 minuts que va durar la reunió, celebrada al despatx oval de la Casa Blanca. Si ara es confirmés la responsabilitat de Rove, la notícia podria tenir efectes devastadors per a la figura de Bush, que actualment travessa hores baixes, en part a causa de l'efecte de la postguerra iraquiana sobre l'opinió pública, culpable de la caiguda en picat del seu índex de popularitat. Rove és el subcap de gabinet del president, però a la pràctica és el cervell de les seves victòries electorals, així com l'home que ha aconseguit una cohesió al Partit Republicà poc freqüent als grups polítics dels Estats Units. El juliol de l'any 2003, quatre mesos després de l'inici de la guerra de l'Iraq, la premsa nord-americana va destapar que Valerie Plame, casada amb l'ambaixador Joseph Wilson, treballava com a espia dels serveis secrets nord-americans. Se sospita que l'administració Bush ho van divulgar a la premsa en represàlia per les crítiques de l'ambaixador Wilson per la guerra de l'Iraq.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut