El primer sistema d'intel·ligència artificial que obté dret de residència

Tòquio la concedeix a Shibuya Mirai, una aplicació que dona conversa en una xarxa de missatges
El primer sistema d'intel·ligència artificial que obté dret de residència

El primer sistema d'intel·ligència artificial que obté dret de residència

Tòquio la concedeix a Shibuya Mirai, una aplicació que dona conversa en una xarxa de missatges
Xavier Duran Actualitzat
Tarja de residència de Shibuya Mirai

Tarja de residència de Shibuya Mirai

Es diu Shibuya Mirai i a la foto apareix com un noi de cabells negres i brillants, somrient, d'uns set anys. Acaba d'obtenir el permís de residència a Tòquio, com deu haver passat anteriorment a moltíssimes persones. La novetat és que Mirai només existeix de forma virtual com a programa informàtic per conversar a l'aplicació de missatges Line

Així, la capital japonesa s'ha convertit en la primera ciutat del món que té oficialment entre els seus residents un sistema d'intel·ligència artificial. A l'octubre, el robot Sophia va aconseguir la ciutadania de l'Aràbia Saudita, però almenys aquesta té presència física i aparença humanoide.

Shibuya Mirai té moltes habilitats. El seu cognom, Shibuya, indica on viu, en un dels 23 barris especials de Tòquio, que té uns 220.000 habitants. Shibuya Mirai promou la diversitat i la inclusió i impulsa el lema "fer de la ciutat un lloc diferent".

Pot mantenir una conversa sobre gairebé qualsevol tema, sigui el temps o les notícies més rellevants del dia. I si no coneix de què li parlem és capaç de reconèixer-ho: "No ho sé. Estudiaré molt més!".

La revista "Futurism" explicava el fet anomenant el nou ciutadà "Pinotxo digital", recordant la famosa marioneta de fusta que esdevé humana. Però també entra en un debat fins ara reservat a fantasies de ciència ficció, però que en poc temps es pot convertir en urgent: els drets i deures dels robots o dels sistemes informàtics.

Estònia, el país més avançat en la digitalització de la societat, sembla anar també un pas al davant en aquestes reflexions. Com s'explicava també a "Futurism" a l'octubre. El país bàltic proposa que qualsevol discussió sobre els drets dels robots hauria de començar amb un test inspirat en el que anomena llei de Kratts. Aquest és el nom de dos germans que protagonitzen una sèrie d'animació. Són dos zoòlegs que, amb uns vestits que els donen poders especials, intenten salvar animals. La Llei de Kratts determinaria el nivell de sofisticació d'un robot i, a partir d'aquí, quin estatus legal tindria i amb quins drets i obligacions.

Potser a alguns els semblarà que el debat és precipitat i que no hi ha tanta urgència. Però les lleis solen anar darrera la tecnologia i potser fora bo prevenir les noves situacions que es poden donar. Sobretot si robots i aplicacions intel·ligents comencen a obtenir drets de ciutadania. Han de tenir drets els robots? Seria un bon tema de conversa amb en Mirai.