El president Lluís Companys: un exemple d'integritat
L'aniquilament de la identitat nacional de Catalunya i l'intent del genocidi cultural del país. Això és el que pretenia el franquisme amb l'afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys. El 15 d'octubre de 1940, Companys, es convertia en el primer president europeu escollit democràticament que era assassinat pel feixisme. La seva mort demostra la seva integritat i ha quedat com a testimoni de la seva devoció i servitud per Catalunya.
Fill d'una família benestant pagesa del Tarròs, al Segrià, Lluís Companys i Jover va estudiar dret i va començar a militar en partits de l'esquerra catalanista. Alguns dels seus amics van ser el republicà catalanista Francesc Layret i el dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, conegut com "el Noi del sucre".
Arran de la convulsa situació política del primer terç del segle XX, va entrar i sortir de la presó diverses vegades. El març del 1931 va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya i va sortir elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. El 14 d'abril de 1931, des del balcó de l'ajuntament, va proclamar la República a Catalunya. Després, ascendeix al Ministeri de Marina i, mort Francesc Macià, a la presidència de la Generalitat.
Amb el sentiment nacionalista cada cop més refermat, el 6 d'octubre de 1934 proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Per aquesta insurrecció catalana, el govern espanyol, de centredreta, el va condemnar a 30 anys de presó.
Alliberat per la victòria del Front Popular, el febrer del 1936 va tornar a ser president de la Generalitat, des d'on va fer front a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. L'inevitable exili el va portar a França, on va ser detingut i extradit a Espanya, per ser afusellat i morir en la pobresa el 15 d'octubre de 1940.
Arran de la convulsa situació política del primer terç del segle XX, va entrar i sortir de la presó diverses vegades. El març del 1931 va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya i va sortir elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. El 14 d'abril de 1931, des del balcó de l'ajuntament, va proclamar la República a Catalunya. Després, ascendeix al Ministeri de Marina i, mort Francesc Macià, a la presidència de la Generalitat.
Amb el sentiment nacionalista cada cop més refermat, el 6 d'octubre de 1934 proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Per aquesta insurrecció catalana, el govern espanyol, de centredreta, el va condemnar a 30 anys de presó.
Alliberat per la victòria del Front Popular, el febrer del 1936 va tornar a ser president de la Generalitat, des d'on va fer front a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. L'inevitable exili el va portar a França, on va ser detingut i extradit a Espanya, per ser afusellat i morir en la pobresa el 15 d'octubre de 1940.
