El president de l'Azerbaidjan nomena la seva dona vicepresidenta del país

El govern del país està en mans de la família Aliyev des de fa 24 anys, ja que el president actual va rellevar el seu pare
El president de l'Azerbaidjan nomena la seva dona vicepresidenta del país
Bakú

El president de l'Azerbaidjan nomena la seva dona vicepresidenta del país

El govern del país està en mans de la família Aliyev des de fa 24 anys, ja que el president actual va rellevar el seu pare
Redacció
El matrimoni Aliyev, president i vicepresidenta de l'Azerbaidjan (Reuters)

El matrimoni Aliyev, president i vicepresidenta de l'Azerbaidjan (Reuters)

Tot queda en família. Un matrimoni acapara a l'Azerbaidjan els dos càrrecs principals del govern del país. El president de l'ex-república soviètica, Ilham Aliyev, ha nomenat dimarts la seva dona, Mehriban Aliyeva, primera vicepresidenta d'aquest estat del Caucas. La disposició presidencial es publica a la pàgina web oficial del cap d'Estat. La primera dama i, ara, número dos en la jerarquia del govern de l'Azerbaidjan, té 52 anys, és metgessa de professió i des del 2005 ocupa un escó al Parlament.

Aquest nomenament ha estat possible gràcies a les esmenes constitucionals aprovades al setembre de l'any passat, que autoritzen Ilham Aliyev a designar lliurement el seu vicepresident. Els retocs també van ampliar el mandat presidencial de 5 a 7 anys, i van afegir a les prerrogatives del cap d'Estat la de convocar, per iniciativa pròpia, eleccions presidencials anticipades. Segons va denunciar l'oposició, les modificacions, aprovades en referèndum, només busquen refrendar l'autoritarisme i el poder il·limitat d'una família. Els retocs també van eliminar l'edat mínima de 35 anys per aspirar a la presidència i això, segons l'oposició, pretén afavorir el fill d'Aliyev, que ara té 19 anys.

Ilham Aliyev, de 55 anys i musulmà xiïta, dirigeix el país des del 2003, quan va rellevar el seu pare, Heidar Aliyev, que havia estat el president entre el 1993 i el 2003. L'Azerbaidjan va ser la primera república secular i democràtica del món islàmic. Va formar part de la Unió Soviètica des del 1920 fins a la seva independència, l'any 1991. Geogràficament, limita al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran.