Pla general del president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, després de sortir dels jutjats de Lleida el 20 de setembre d…
Pla general del president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, després de sortir dels jutjats de Lleida el 20 de setembre de 2017, acompanyat per membres del PDeCAT i veïns de la seva localitat, entre altres. (Horitzontal)

El president de la Diputació de Lleida parla "d'agressió al món local" després de negar-se a declarar davant del fiscal

ACN Lleida.-El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, també s'ha acollit al seu dret a no declarar després de comparèixer aquest dimecres com a alcalde de Fondarella (Pla d'Urgell) davant del fiscal per haver expressat la seva voluntat de col·laborar amb l'1-O. A la sortida, Reñé ha qualificat la citació de més de 700 alcaldes com "una agressió al món local innecessària i molt qüestionable" i ha remarcat que no va fer "res mal fet" a l'haver signat el decret de suport al referèndum per atendre "el clam majoritari dels ciutadans del poble". A més de Reñé, també han acudit a la citació de la Fiscalia de Lleida, l'alcaldessa d'Aitona (Segrià) i vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, i l'alcalde de Bellvís (Pla d'Urgell), Joan Talarn, que tampoc han volgut declarar. Els tres representants municipals han estat acompanyats per unes 150 persones, que s'han concentrat davant dels jutjats de Lleida per donar-los suport. Entre aquests hi havia veïns de les tres poblacions, així com representants de les respectives formacions polítiques, entre els quals l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha volgut estar personalment al costat de Reñé i Pujol.

En abandonar els jutjats de Lleida i després de negar-se a declarar davant la fiscalia de Lleida, Reñé ha qualificat "d'errònia, desproporcionada i innecessària" la citació de la fiscalia als més de 700 alcaldes que van signar el decret de suport a l'1-O. El president de la diputació lleidatana i alcalde de Fondarella ha remarcat que els alcaldes "representem la veu de la ciutadania que de forma majoritària està demanant poder participar en un referèndum sobre quin ha de ser el futur del país". En aquest sentit, ha deixat clar que "ser alcalde o ser regidor no és una finalitat en ella mateixa sinó un instrument de servei dels ciutadans dels respectius pobles que ens han donat la confiança". Per Joan Reñé, "això hauria d'anar de política" perquè "el conflicte existent entre Catalunya i Espanya no es resol amb la judicialització ni amb policialització, sinó parlant, discutint i arribant a acords". "El Parlament i el Govern han fet esforços en aquest sentit i la resposta sempre ha estat la mateixa", ha afirmat. Reñé ha explicat als mitjans que el fiscal l'ha advertit que col·laborar amb el referèndum podria suposar que se l'encausés pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i desobediència. Per la seva banda, l'alcaldessa d'Aitona i vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida i com Reñé també del PDeCAT, Rosa Pujol, ha declarat que defensarà els drets dels veïns per aconseguir que el nostre poble i el nostre país puguin tirar endavant com a nació". Així mateixa, ha traslladat tot el suport al president Puigdemont i al Govern després dels registres i de les detencions dutes a terme per la Guàrdia Civil aquest dimecres. El republicà Joan Talarn, alcalde de Bellvís, ha afirmat que "no toca que la fiscalia ens faci aquestes citacions i per això m'he negat a declarar". "L'únic que he fet és defensar els drets dels meus a veïns a poder votar", ha sentenciat. Les 150 persones, que amb estelades i cartells en favor de la democràcia s'han concertat davant els jutjats de Lleida, per donar suport als tres responsables municipals han deixat anar crits d'"independència" o "votarem", entre altres.

Anar al contingut