El presidenciable demòcrata dels EUA, Wesley Clark, declara en el judici contra Milosevic

El 24 de març de 1999 a Belgrad, Iugoslàvia, era la segona vegada en els seus cinquanta anys d'història que la maquinària militar de l'Aliança Atlàntica feia un atac. La primera va ser a Bòsnia, però també contra el poder del mateix home: Slobodan Milosevic. Els avions i els míssils de l'OTAN van castigar les forces i infraestructures sèrbies per aturar la repressió a Kosovo i apagar un volcà que amenaçava d'estendre's més enllà dels Balcans. Milosevic havia posat en marxa l'Operació Ferradura, l'expulsió sistemàtica de Kosovo de la majoria de la seva població, l'albanokosovar. Qui va dirigir l'operació com a comandant suprem de les forces de l'OTAN a Europa va ser el general Wesley Clark, també artífex, quatre anys abans, dels acords que van posar fi a la guerra de Bòsnia. Ara, el flamant candidat a la candidatura demòcrata a les eleccions presidencials nord-americanes compareix, en qualitat de testimoni de l'acusació, en el judici contra Milosevic. Però no estarà a la sala del Tribunal de la Haia, al costat de Milosevic, probablement fins divendres. Aquest retard excepcional ha estat decidit pels jutges a petició de l'administració nord-americana, que vol expurgar de la declaració del general Clark els paràgrafs que consideri lesius per als seus interessos nacionals, que el TPI considera legítims. A la sala, Clark haurà d'informar amb detall de tot el que va fer Milosevic a Kosovo que justifiqués l'ordre d'atac contra Iugoslàvia. S'espera que en el seu testimoni a porta tancada doni dades de les diverses reunions que va tenir durant quatre anys amb Milosevic en la dècada dels noranta. Segons la fiscalia, això permetrà establir si l'exdirigent serbi estava al corrent dels crims de guerra tant a Kosovo com en els altres conflictes balcànics. El contingut de la declaració de Wesley Clark, la més alta personalitat que testifica al judici, serà filtrat i censurat per evitar la divulgació de secrets militars. La declaració durarà fins demà, però la premsa no hi podrà tenir accés fins divendres, un cop se n'hagin eliminat els extractes que, segons els Estats Units, poden afectar la seva seguretat nacional.