El preàmbul de la futura Constitució europea no fa cap referència a Déu ni al cristianisme
El projecte de la futura Constitució europea s'ha anat coneixent per entregues al llarg d'aquesta setmana. Avui li ha tocat el torn al preàmbul, que, com la resta d'aquesta carta magna, no ha tingut una redacció final gens fàcil. Un dels punts més polèmics era si s'havia de fer referència a la tradició cristiana d'Europa.
La Constitució europea no inclourà cap referència ni a Déu ni al cristianisme, segons l'esborrany de text presentat a Brussel·les pel president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing. Avui, l'equip de Giscard ha aprovat el preàmbul de la futura Constitució, i només s'hi fa referència a l'herència religiosa d'Europa.
Concretament, el projecte de preàmbul exposa que "Inspirant-se en les herències culturals, religioses i humanistes d'Europa", s'ha donat importància en la societat al "paper central de la persona".
Referència molt més moderada que la recollida en la Constitució polonesa, per exemple, en què s'afirma que "tant aquells que creuen en Déu com a font de veritat, justícia, bé i bellesa, com aquells que no comparteixen aquesta fe."
En el preàmbul de la Constitució espanyola no s'esmenta la religió, però sí en l'article 16, en què es diu que els poders públics "mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions". Per tant, només se n'esmenta una, la catòlica, pel seu nom.
Un prefaci que no deixa de ser un text de compromís, sense esmentar Déu, però sí l'herència religiosa d'Europa. En tot cas, queda lluny de les pretensions del Vaticà, de Polònia i dels democratacristians alemanys, que eren els que més reclamaven un reconeixement explícit del cristianisme.
