Madrid

El Prado destaca la faceta de pintor narratiu de Velázquez i en mostra el context creatiu

Velázquez és a partir d'avui el gran protagonista del museu del Prado. El centre presenta 52 obres del pintor sevillà, 28 de les quals contraposades a 24 peces d'altres artistes de renom internacional, com Rubens o Caravaggio, que no només van servir-li com a font d'inspiració sinó també com a punt de partida del qual distingir-se. Entre les teles de Velázquez que s'exposaran en el tot just ampliat Prado, hi ha una de les seves obres més emblemàtiques, "La Venus del espejo", que arriba provinent de la National Gallery de Londres.

Actualitzat
El Prado celebra 188 anys de vida amb instal·lacions recentment ampliades i amb una exposició que reuneix algunes de les obres més importants de Diego Rodríguez de Silva i Velázquez. "Fábules de Velázquez. Mitologia i història sagrada del segle d'Or" reivindica la faceta del sevillà com a pintor narratiu però, a més, està concebuda per contextualitzar les seves obres en un moment artístic concret.

Per aconseguir-ho, les 28 obres de Velázquez de l'exposició s'enfronten amb altres d'artistes diferents contemporanis d'ell o anteriors a la seva època, font d'inspiració, de vegades, punt de partida en altres ocasions. El que es vol fer veure, també, és com les obres del sevillà difereixen en el seu tractament pictòric de les d'artistes anteriors o contemporanis malgrat les semblances.

Així, per exemple, s'emparellen obres com "Los borrachos", "La Venus del espejo" o el "Cristo crucificado" de Vélazquez amb el "Jove amb cistell de fruites" de Caravaggio, "Les tres Gràcies" de Rubens i "Cristo yacente", de l'escultor Gregorio Hernández, respectivament.

L'atractiu més important de l'exposició és sens dubte, "La Venus del espejo". L'enigmàtica obra de Velázquez, habitualment a la National Gallery de Londres, penja des del 8 de novembre de les parets del Prado per primer cop des del 1990, quan es va fer una antologia del pintor. També es podran veure altres obres emblemàtiques del mestre sevillà repartides en altres museus, com "Cristo en casa de Marta y María", "Inmaculada Concepción" o "San Juan Evangelista", de la National Gallery de Londres; "San Pablo" del MNAC; "La cena en Emaús", de Dublín; "La túnica de José" que arriba des del Escorial.

Pel que fa als altres artistes, trobem obres de mestres anteriors a Velázquez, com el Greco, Ribera i Zurbarán, o peces d'autors contemporanis com els francesos Poussin i Claudio de Lorena o els italians Guercino, Guido Reni o Máximo Stanzione.
Anar al contingut