El PP planteja els disset interrogants encara no resolts de l'11-M

El Partit Popular ha presentat un document en què planteja disset interrogants encara no resolts sobre l'11-M i proposa la compareixença de les persones que considera més adequades per resoldre'ls davant la comissió d'investigació, segons ha informat el seu portaveu parlamentari, Eduardo Zaplana. En conferència de premsa després que la majoria dels grups de la comissió de l'11-M hagin rebutjat demanar més compareixences, Zaplana ha precisat que si la resta de partits consideren que la persona més indicada per respondre alguna de les preguntes és una altra de les sol·licitades, el seu grup no tindrà problema a acceptar un canvi de compareixents. No es tracta, ha afirmat, d'un "intent d'irritar ningú ni de criticar", sinó d'"explorar totes les possibilitats, per efímeres que siguin, per aclarir els fets". No obstant, el llistat de compareixences que han demanat els populars ja han estat en la seva majoria rebutjades per la comissió. Entre les qüestions que el PP no dóna per resoltes hi ha què va fallar perquè es produís un 11-M, si el terrorisme islamista va actuar per pròpia iniciativa o va comptar amb la col·laboració d'altres i si la finalitat de l'atemptat era provocar una crisi en el normal desenvolupament de la democràcia espanyola. El PP encapçala la seva llista d'interrogants amb la pregunta sobre l'origen de les restes de goma 2 que es van trobar a la motxilla de Vallecas. La casa de Leganés on es van immolar els terroristes i la casa de Morata de Tajuña on van preparar els atemptats també són motiu de noves peticions de compareixences. A més, també es pregunta qui va muntar les bombes amb mòbils que van explotar als trens i demana aprofundir en la trama asturiana d'explosius. El PP també es pregunta sobre la cinta en què va quedar enregistrada una conversa entre els aleshores futurs terroristes de l'11-M que mai va ser traduïda. La qüestió de la data escollida pels atemptats també es motiu de dubte. Per què es va escollir aquesta data, 72 hores abans de les eleccions, i de qui va ser la idea de cometre un gran atemptat a Madrid? Des del PP també es demana sobre la relació del socialista de Gijón Fernando Huarte, col·laborador del CNI, amb el musulmà Bensmail. Què en sabia ell de les intencions de Lamari quan uns dies abans li va enviar un gir postal a la presó? Quins contactes va tenir Bensmail amb Huarte i quina informació en va obtenir? Finalment, els populars tornen a insistir en la convocatòria de manifestacions en la jornada de reflexió per mirar d'esbrinar exactament "per què, com i per qui van ser convocades".