Vitòria

El PP i UPyD allarguen la mà a Patxi López per fer fora del govern els nacionalistes bascos

És l'hora de l'anàlisi al País Basc. Les eleccions de diumenge han deixat, més que mai, vencedors i vençuts. Però també una gran incògnita: qui serà el pròxim lehendakari. Els socialistes poden fer lehendakari Patxi López, amb els vots del PP i del partit de Rosa Díez. Tant el PP com UPyD ja han dit que donaran suport al candidat socialista per fer fora del govern d'Euskadi els nacionalistes bascos. Tots junts sumarien els 38 escons necessaris per governar. En canvi, el PNB, tot i haver guanyat les eleccions, no aconsegueix sumar amb els partits nacionalistes del Parlament de Vitòria i es queda a un diputat de la majoria absoluta. La direcció del PNB, reunida aquest dilluns, assegura que ja ha obert contactes amb les altres formacions.

Actualitzat
Escenari obert al País Basc després de les eleccions de diumenge. Patxi López, el candidat dels socialistes bascos, podria ser el nou lehendakari del govern basc. De moment, ja ha anunciat que aspira a la presidència i el PP està disposat a donar-li suport. Unió Progrés i Democràcia, el partit de Rosa Díez, ha aconseguit un diputat que pot servir per assegurar la majoria constitucionalista al País Basc. De moment, el que serà el primer diputat del partit a Euskadi, Gorka Maneiro, ja ha advocat per la formació d'aquest tripartit amb socialistes i populars.

Tot i haver guanyat les eleccions, al Partit Nacionalista Basc li falta un diputat per sumar la majoria absoluta, encara que obtingués el suport del conjunt de forces nacionalistes de la cambra de Vitòria. Però, com a guanyador dels comicis, el PNB reclama la potestat d'Ibarretxe per aspirar a la presidència. Així ho ha afirmat a "El matí de Catalunya Ràdio" el president del PNB de Guipúscoa, Joseba Egibar, que ha remarcat que la seva formació no només ha guanyat, sinó que a més té sis diputats més que els socialistes. A la tarda, després de la reunió de l'Euzkadi Buru Batzar o executiva del partit, la formació ha emès una nota en què comunica que "ja" ha obert contactes per començar a negociar amb la resta de formacions polítiques. La intenció del PNB és parlar-hi per ordre de representació, de manera que els primers seran els socialistes.

Des del PSE, el portaveu al Parlament basc, José Antonio Pastor, ha descartat, també al programa matinal de Catalunya Ràdio un govern basc dels socialistes amb el Partit Popular. Pastor ha recordat que durant la campanya electoral Patxi López ja va dir repetides vegades que no era la seva intenció formalitzar un govern amb els populars. Sigui com sigui el partit ha començat a dibuixar la seva estratègia. A Madrid, el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, ha destacat que el PSE està "en condicions de liderar un govern de canvi en solitari", tot i que després ha afegit que cal esperar quins fruits dóna "el diàleg amb la resta de forces polítiques".

Per la seva banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, s'ha desplaçat al País Basc per s'entrevistar-se amb el candidat dels populars en aquests comicis, Antonio Basagoiti, i ha assistit a l'executiva que els populars bascos han fet a la tarda. Rajoy ha destacat al final de la trobada que el partit "complirà" el que va dir durant la campanya, és a dir, que votarà a favor d'un canvi polític al capdavant del govern basc. En una compareixença en què no ha admès preguntes, Rajoy ha afegit que el PP basc defensarà "Espanya, l'Estatut, la Constitució i la llibertat". Basagoiti, al seu torn, ha subratllat que el partit serà "determinant en la política basca i en el futur govern". "Si és veritat que el PSE apostarà pel canvi, estem disposats a donar-los un cop de mà", ha remarcat.

També ha reunit la seva executiva Aralar, que ha aconseguit uns bons resultats. Eusko Alkartasuna, en canvi, ha vist com Unai Ziarreta ha posat el seu càrrec a disposició del partit i ha anunciat un congrés extraordinari pel 4 d'abril. UPyD avaluarà els resultats aquest dimarts a Madrid, i Ezker Batua ha anunciat que ho farà en els pròxims dies.

El PNB ha aconseguit 30 escons; el PSE, 24; el PP, 13; Aralar, 4; Eusko Alkartasuna 2; Ezker Batua, 1, i Unió, Progrés i Democràcia també 1. En uns comicis en què no s'ha pogut presentar cap llista de l'esquerra abertzale pròxima a la il·legalitzada Batasuna, els vots nuls s'han situat prop del 9%, és a dir, han estat més de 100.000.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut