El PP, entre Rajoy i la COPE
El PP camina profundament dividit cap al seu congrés de finals de juny. Hi arriba després de les eleccions del 9 de març en què Rajoy va perdre per segona vegada davant de Zapatero, tot i augmentar en més de mig milió de vots els resultats del 2004. Rajoy va voler veure en aquest resultat una derrota "dolça" que el consolidava per poder optar per tercera vegada a la presidència del govern. Per contra, els rivals de Rajoy, aglutinats per la COPE, li demanen que assumeixi la derrota i que es retiri. Aquesta divergència en la valoració electoral ha desfermat una indissimulada lluita pel poder i que està obligant tots els dirigents populars a posicionar-se a favor o en contra de Mariano Rajoy.
Per un sector del PP, la segona derrota electoral de Mariano Rajoy ha estat el moment oportú per emprendre el seu particular assalt al Palau d'Hivern, aprofitant la convocatòria del setzè Congrés del Partit Popular pels dies 20, 21 i 22 de juny a València.
L'operació, capitanejada des de les ones de la COPE i les pàgines d'"El Mundo" amb el suport implícit del president de la Conferència Episcopal, Rouco Varela, va començar a materialitzar-se amb la dimissió d'Eduardo Zaplana, primer, i la renúncia a seguir com a secretari general del partit d'Ángel Acebes, després. Unes baixes que, inicialment, semblaven enfortir Rajoy i el seu projecte de recentrar el partit.
El punt d'inflexió de la crisi va tenir lloc, setmanes després, amb la inesperada plantada de María San Gil, icona principal de la resistència dels populars contra l'amenaça d'ETA. Un trencament que va tenir l'efecte d'un tret a la línia de flotació del projecte alternatiu de Rajoy. Només va faltar, per reblar el clau, la deserció poc dies després d'Ortega Lara.
Esperanza Aguirre, Jaime Mayor Oreja o Ana Botella han reiterat les seves crítiques a Rajoy per la crisi que viu el PP. Crítiques a les quals, finalment, s'hi ha afegit José María Aznar. Altres dirigents del PP, com el portaveu d'Afers Estrangers, Gustavo de Arístegui, o el secretari de Comunicació, Gabriel Elorriaga, també s'han acabat desmarcant del candidat popular. Com ho ha fet també l'expresident del PP català, Aleix Vidal-Quadras, que ha demanat al PP acostar-se al PSOE i fugir dels nacionalistes.
Aquesta escalada de la tensió ha tingut un primer esclat virulent. El divendres 23 de maig un centenar de militants, convocats per SMS, es van concentrar davant la seu central del PP al carrer Gènova de Madrid per demanar la dimissió de Rajoy.
Els amics de Rajoy
Encaixonat entre potència mediàtica de la COPE i la vella guàrdia aznarista, Mariano Rajoy creu tenir el suport de la majoria silenciosa del PP. De moment, ha obtingut el suport explícit del president honorari del PP, Manuel Fraga, i de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón. Però també dels principals dirigents territorials, llevat de la presidenta de la comunitat del Madrid.
Així, han expressat el seu suport a Rajoy el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i el diputat i exconseller valencià, Esteban González Pons. També ho han fet els presidents del PP d'Andalusia, Javier Arenas; de Catalunya, Daniel Sirera; de Galícia, Alberto Núñez Feijóo; el de Canàries, José Manuel Soria, i el diputat i president de Noves Generacions, Nacho Uriarte. Diversos dirigents del PP basc, entre ells Alfonso Alonso, president del PP d'Àlaba, s'han desmarcat de Maria San Gil i han expressat públicament la seva proximitat amb Rajoy.
