Barcelona

El PP carrega contra el PSOE en una reunió en què reafirma el rebuig sense fissures a l'Estatut

La plana major del PP és a Barcelona per participar en l'onzena reunió interparlamentària popular, les conclusions de la qual han de servir de base al discurs que els presidents autonòmics del PP defensin la setmana que ve al Senat, en el Debat de les Autonomies. Però el tema estrella ha estat, sens dubte, el model d'Estat i establir les bases de l'estratègia del partit en la tramitació de l'Estatut de Catalunya a les Corts. En aquesta qüestió, els que n'han sortit més malparats han estat els socialistes, que s'han hagut de sentir a dir de tot, des de covards fins a deslleials.

Actualitzat
Durant la inauguració de la reunió interparlamentària popular, el secretari general del PP ha fet una crida a José Luis Rodríguez Zapatero perquè, després de la "superficialitat que ha demostrat, "digui quin és el model d'Estat i on porta", ha sentenciat. En el seu discurs, Acebes ha augurat també que, després de la presa en consideració de l'Estatut, el govern "voldrà fer una gran operació de maquillatge des del desplegament propagandístic". Després de reiterar que l'Estatut és "un problema que s'ha creat que no beneficia ningú i perjudica tothom", el dirigent popular creu que el "text acaba amb un èxit col·lectiu i amb un èxit com a nació", amb referència a la Constitució. En aquest sentit, ha afegit que l'objectiu del seu partit és que no "treguin de Catalunya ni de la resta d'Espanya" la Carta Magna del 1978. Per la seva banda, el portaveu del grup popular, Eduardo Zaplana, ha acusat "moltíssims dirigents del PSOE" de comportar-se amb "covardia" per haver criticat el nou Estatut i després no haver actuat en conseqüència per frenar la tramitació del projecte a les Corts. Una actitud que ha lamentat. A més, ha afirmat que les decisions d'avui poden tenir transcendència, complicar-se i tenir conseqüències en el futur. En la mateixa línia, ha fet una aferrissada defensa dels vuit anys del govern del PP, tot i que ha admès errors. No menys contundent que Zaplana ha estat el portaveu del grup popular al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja. Aquest ha afirmat que el projecte d'Estatut és "fruit" de la reunió del líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb ETA a Perpinyà, igual que després del Pacte de Lizarra va venir el "pla Ibarretxe". Aquests dos pactes, diu, han estat els impulsos "d'una prolongada ofensiva nacionalista". El dirigent popular ha alertat que aquest "llarg recorregut de Lizarra a Perpinyà no culminarà amb l'Estatut", sinó que després "vindrà la negociació del govern amb ETA". Segons ell, la "crisi constitucional" que viu Espanya "s'accentuarà" quan es produeixi aquesta negociació. El president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, també ha parlat de terrorisme. Ho ha fet per subratllar que fa "desenes d'anys" els únics que atemptaven contra les regles de l'Estat de dret eren els terroristes mentre que actualment són les mateixes institucions democràtiques les que no respecten aquestes mateixes regles. La majoria d'intervencions que s'han pogut sentir en la trobada han anat encaminades cap al mateix sentit. Així, el president valencià, Francisco Camps, ha assegurat que el govern i el PSOE han estat "deslleials" a la Constitució, al repartiment de competències legislatives de cadascuna de les instàncies de l'Estat i a la nació, i ha assenyalat que davant d'això el PP s'ha mantingut "fidel als seus principis i conviccions". Per la seva banda, el president extremeny, Carlos Floriano, ha demanat al seu partit que en el debat sobre l'Estatut no es doni facilitats al PSOE perquè, ha dit, "els dirigents socialistes no tenen principis a excepció de conservar el poder al preu que sigui". El portaveu del PP a la Comissió Constitucional del Congrés, Federico Trillo, ha denunciat que el projecte d'Estatut català consagra la "supremacia" de Catalunya sobre la resta de comunitats autònomes, que es veuen "discriminades i en clara inferioritat de condicions". El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, que abans de la reunió ha insistit que no participar en la discussió de l'Estatut seria un error polític, ha defensat davant dels seus companys que el model de societat que imposa l'Estatut és intervencionista i, per tant, contrari a les posicions populars, i que això no es pot arreglar amb esmenes.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut