Debat sobre la reforma constitucional

El PP acusa Maragall de dinamitar la Constitució, i el govern aposta pel diàleg i el consens

La conferència de Pasqual Maragall a El Escorial, en què instava Andalusia a reclamar un tracte específic en la futura reforma de la Constitució i en què reiterava que el text hauria de reconèixer Catalunya com a nacionalitat històrica, ha portat cua. Des del PP han acusat Maragall de voler dinamitar la Constitució i han instat Zapatero a aturar el president català. Des de l'executiu s'ha apostat pel diàleg i el consens en les futures reformes, que, han dit, han de reconèixer la diversitat territorial sense desigualtats.

Actualitzat
Pasqual Maragall ha destapat la caixa dels trons de la reforma de la Constitució. El diputat del PP i vicepresident de la Comissió Constitucional al Congrés, Jaime Ignacio del Burgo, ha acusat el president català de ser "el dinamitador" de la Constitució del 1978 i ha demanat al president espanyol que freni el "verbalisme provocador" del dirigent català. Segons ell, Maragall vol arrossegar Espanya a un nou procés constituent per aconseguir una Catalunya que no té encaix en l'actual Carta Magna. Del Burgo també diu que el model proposat per Maragall no és el d'Alemanya o els Estats Units, basat en uns estats federals amb un clar concepte de nació, sinó que el que pretén és "portar-nos cap a Iugoslavia, és a dir, un conglomerat d'estats que amb només un cop de vent es desfaria". Per la seva banda, la secretària de Participació del PP, Ana Pastor, ha assegurat que el PSOE està amagant els debats que hi ha en el si del seu propi partit en temes tan fonamentals com el model d'estat. El secretari general del grup socialista al Congrés, Diego López Garrido, ha assegurat que cap comunitat autònoma "pot impedir" que les altres es defineixin "com vulguin" i ha advocat perquè totes estiguin "còmodes" en la definició de "nacionalitat històrica o regió" que se'ls doni en la Constitució. Des del govern han apostat pel diàleg per consensuar futures reformes institucionals que reconeguin la diversitat territorial sense desigualtats. L'executiu ha emplaçat a analitzar aquest assumpte en la conferència de presidents que José Luis Rodríguez Zapatero i els màxims responsables autonòmics mantindran el pròxim mes de novembre. Fonts del govern també han dit que el diàleg institucional s'ha de fer independentment de polèmiques puntuals per determinades declaracions i propostes. La reacció de diferents comunitats autònomes Les paraules de Maragall també han tingut ressò en diferents comunitats autònomes. Des d'Andalusia, el president Manuel Chaves ha proposat un "pacte polític i autonòmic" amb la finalitat de clarificar a nivell d'estat i comunitats el paper "que totes tindran a l'hora d'acceptar la seva pròpia referència i sentir-se còmodes quan es parli d'elles al nou model d'estat". El conseller de Presidència i portaveu andalús, Gaspar Zarrías, ha qualificat aquest debat d'altament sensible i en el qual és molt fàcil ferir sentiments. Des de Castella-la Manxa coincideixen en la necessitat que la reforma estatutària no pot establir discriminacions entre comunitats. Per la seva banda, el govern valencià creu que Maragall "abandera un neocentralisme catalanista" i li ha recordat que ell no pot dir quina autonomia pot o no pot ser considerada històrica.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut