El PNB torna a guanyar al País Basc i el PP eixampla la majoria absoluta a Galícia

Les eleccions autonòmiques al País Basc i Galícia han fet bons tots els pronòstics. El PNB ha guanyat i Iñigo Urkullu serà amb tota probabilitat el proper lehendakari. L'esquerra abertzale ha irromput amb força i EH-Bildu entra al Parlament amb 21 diputats. Les urnes han passat factura a les forces constitucionalistes. A Galícia, el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha eixamplat la majoria absoluta, amb 41 diputats. El PSG perd 7 escons i l'històric Xosé Manuel Beiras entra amb 9 diputats. Això relega el BNG.
El PNB torna a guanyar al País Basc i el PP eixampla la majoria absoluta a Galícia
Barcelona

El PNB torna a guanyar al País Basc i el PP eixampla la majoria absoluta a Galícia

Les eleccions autonòmiques al País Basc i Galícia han fet bons tots els pronòstics. El PNB ha guanyat i Iñigo Urkullu serà amb tota probabilitat el proper lehendakari. L'esquerra abertzale ha irromput amb força i EH-Bildu entra al Parlament amb 21 diputats. Les urnes han passat factura a les forces constitucionalistes. A Galícia, el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha eixamplat la majoria absoluta, amb 41 diputats. El PSG perd 7 escons i l'històric Xosé Manuel Beiras entra amb 9 diputats. Això relega el BNG.
Joan Raventós
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les eleccions autonòmiques al País Basc i Galícia han fet bons tots els pronòstics. El PNB ha guanyat i Iñigo Urkullu serà amb tota probabilitat el proper lehendakari. L'esquerra abertzale ha irromput amb força i EH-Bildu entra al Parlament amb 21 diputats. Les urnes han passat factura a les forces constitucionalistes. A Galícia, el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha eixamplat la majoria absoluta, amb 41 diputats. El PSG perd 7 escons i l'històric Xosé Manuel Beiras entra amb 9 diputats. Això relega el BNG.

Pel què fa a la participació, al País Basc ha pujat lleugerament respecte fa quatre anys i s'ha situat al 65%. A Galícia, en canvi, no hi ha hagut tanta com el 2009. Ha baixat molt poquet i s'ha situat al 63%.


País Basc: PNB (27), EH-Bildu (21), PSE (16), PP (10) i UPyD (1)

El Partit Nacionalista Basc tornarà a Ajuria Enea després de la seva victòria a les eleccions d'aquest 21 d'octubre. Iñigo Urkullu serà lehendakari gràcies als 27 diputats que ha aconseguit. Són tres menys que el 2009 però, encara que ho volguessin, els 16 diputats del PSE i els 10 del PP no en tindrien prou en posar-se d'acord per mantenir un constitucionalista a la Lehendakaritza. Això sí, el PNB haurà de crear complicitats amb alguna altra formació per assegurar-se la investidura d'Urkullu i per tant, arribar a algun tipus de pacte.

El futur que s'albira per al PNB encoratja Iñigo Urkullu per liderar una reconstrucció del País Basc "comptant amb tothom i sense anar en contra de ningú", segons ha explicat en la seva primera compareixença de la nit electoral. També ha insistit en l'objectiu sobiranista del PNB assegurant que "el futur del País Basc és Europa."

La patacada de socialistes i populars és un dels titulars de la jornada. El PSE perd 9 diputats i es queda en 16. El PP d'Antonio Basagoiti en perd 3 i tindrà 10 escons a la cambra de Vitòria. Qui també hi perd és IU-LB, que deixa escapar l'escó que tenia Ezker Batua. En canvi, UPyD manté el representant.

L'altre gran titular a Euskadi és la irrupció amb força -amb molta força- de l'esquerra independentista conglomerada sota les sigles d'EH-Bildu. Els de Laura Mintegi s'han imposat com a segona formació política d'Euskadi i han entrat a l'hemicicle amb 21 diputats. Els abertzale han premut fort l'accelerador i han sortit premiats del nou escenari als carrers de pobles i ciutats bascos. Mintegi ha volgut accentuar el punt d'inflexió de la seva victòria i, en el seu discurs de valoració, ha assegurat que "ja no hi ha camí cap enrere" per construir "una societat lliure i justa a Europa".

El País Basc ha viscut les seves primeres eleccions en pau. Fa un any que ETA va anunciar que deixava l'activitat armada per sempre més i durant la campanya el fantasma terrorista pràcticament no ha existit. Paral·lelament l'opció política abertzale ha sabut anar a la una aquesta vegada i aprofitar l'embranzida de l'èxit a les municipals, que va catapultar EH-Bildu al capdavant de la capital i la diputació guipuscoana.

El front nacionalista es preveia el gran favorit d'aquesta contesa, però l'altre ull estava posat en si PSE i PP podrien reeditar l'entesa –esmicolada al final de la legislatura- que va donar la Lehendekaritza a Patxi López. En aquest sentit, era transcendent el que passés a Àlaba. En aquesta circumscripció, on la dreta conservadora sempre havia obtingut grans resultats, s'hi jugava bona part del pastís electoral. Guipúscoa és abertzale i Biscaia jeltzale, cosa que s'ha confirmat aquest 21 d'octubre. El desequilibri, doncs, ballava a Àlaba.

Al País Basc, les tres províncies aporten la mateixa representació a la cambra de Vitòria sense tenir en compte les diferències demogràfiques. Àlaba és la més despoblada i on els escons surten més "barats". Convèncer en aquesta circumscripció era obligat per qui volgués guanyar i, en aquest negociat, el PNB ha mantingut el vot fidel i EH-Bildu hi ha irromput amb força. Els 6 escons que hi ha aconseguit ha contribuït a fer dels abertzale la segona força.

L'altra conclusió derivada de les eleccions basques és el descens dels partits que allà anomenen constitucionalistes. El govern ha desgastat notablement els socialistes de Patxi López, que no ha sabut capitalitzar la històrica decisió d'ETA de fa un any. El lehendakari en funcions ha admès la derrota i s'ha compromès a valorar els resultats a fons els propers dies.

El Partit Popular també rep la factura de governar el conjunt de l'Estat. Antonio Basagoiti no ha revalidat la confiança dels que li'n van fer el 2009 i ho ha atribuït, segons ha valorat ell mateix, a la crisi econòmica i a l'augment de forces constitucionalistes. Des de Madrid, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha reconegut la feina d'Antonio Basagoiti i l'ha reforçat com a líder polític.


Galícia: PP (41), PSG (18), EU-ANOVA (9) i BNG (7)

Galícia era una prova de foc per al Partit Popular. La comunitat és un feu indiscutible del PP, però la crisi econòmica de l'Espanya presidida pel també popular -i també gallec- Mariano Rajoy, havia convertit aquesta cita amb les urnes en una mena de revàlida de les polítiques dels del carrer Gènova i per al lideratge del mateix president espanyol.

Alberto Nuñez Feijóo no en tenia prou a guanyar, cosa que es donava per descomptada, sinó que li calia fer-ho de manera indiscutible. El PP de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats necessitava com l'aire que respira una majoria absoluta gallega. I ho ha aconseguit amb 41 escons, 3 més dels que marquen el tall al Parlament de Santiago de Compostel·la, cosa que aplana del tot el camí cap a la presidència de la Xunta.

Prova del respir del PP ha vingut de la seu central, on la secretària general, María Dolores de Cospedal, ha parlat d'un resultat "magnífic" per al seu partit, que ha rebut el premi per fer una "política seriosa i d'austeritat i per reconèixer la realitat i prendre mesures per afrontar-la".

L'èxit popular és un cop dur per als socialistes de Pachi Vázquez, una cara nova que també podria haver representat un aval a escala nacional per fer valdre el lideratge d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Però els socialistes encara estan entrampats en una davallada constant que tampoc ha tingut compassió dels companys gallecs. Han perdut 7 escons i es queden amb 18. Vázquez ha assegurat que el seu partit es veu obligat a entrar en un període de "profunda reflexió". Vázquez es referia a l'àmbit del socialisme gallec però, de ben segur, la reflexió traspassa fronteres i arriba al carrer Ferraz. Prova d'això ha estat la piulada de l'exministra Maria Antonia Trujillo demanant explícitament la dimissió del secretari general del PSOE, ALfredo Pérez Rubalcaba.

I tan cert com que el PP és el guanyador absolut, també ho és que l'històric Xosé Manuel Beiras pot presumir d'un carisma fora mida. Durant la nit electoral ha mostrat el seu entusiasme amb unes declaracions que ho diuen tot: "Ja em puc morir feliç", ha dit. Després d'escindir-se del Bloc Nacionalista Gallec, aquest polític de 74 anys ha estat el cap de cartell d'EU-ANOVA, la coalició coneguda amb el nom d'Alternativa Galega de Esquerda (AGE), i ha irromput amb 9 diputats.

Això eixampla el triumvirat a l'hemicicle gallec i, a partir d'ara, hi haurà quatre forces. El que no canvia és que el BNG continuarà sent la minoritària, però amb la resignació amarga de Francisco Jorquera de no poder mirar Beiras pel retrovisor. Els nacionalistes es queden amb 7 diputats, dels 12 que tenia.

Els gallecs estaven pendents també de Mario Conde. L'exbanquer ha sigut mereixedor d'una segona oportunitat després del seu passat de corrupteles que el va dur entre reixes. Però liderant la formació Societat Civil i Democràtica no ha comptat amb prou suports i s'ha quedat fora de l'escena política parlamentària.

VÍDEOS RELACIONATS