El ple del Tribunal Constitucional rebutja la prohibició de Bildu, que serà a les municipals

La coalició electoral Bildu es podrà presentar a les eleccions municipals a Euskadi. El Tribunal Constitucional, per sis vots a favor i cinc en contra, així ho ha decidit. Aquesta mitjanit s'acabava el termini per presentar aquesta resolució, que rebutja la decisió del Tribunal Suprem on s'impedia a Bildu concórrer en aquests comicis, i poques hores abans la causa ha passat al ple del tribunal perquè la sala segona no podia arribar a un acord per empat de vots. La mateixa coalició electoral va ser la que va presentar el recurs sobre la prohibició de les seves llistes, sentenciada pel Tribunal Suprem.
El ple del Tribunal Constitucional rebutja la prohibició de Bildu, que serà a les municipals
Madrid

El ple del Tribunal Constitucional rebutja la prohibició de Bildu, que serà a les municipals

La coalició electoral Bildu es podrà presentar a les eleccions municipals a Euskadi. El Tribunal Constitucional, per sis vots a favor i cinc en contra, així ho ha decidit. Aquesta mitjanit s'acabava el termini per presentar aquesta resolució, que rebutja la decisió del Tribunal Suprem on s'impedia a Bildu concórrer en aquests comicis, i poques hores abans la causa ha passat al ple del tribunal perquè la sala segona no podia arribar a un acord per empat de vots. La mateixa coalició electoral va ser la que va presentar el recurs sobre la prohibició de les seves llistes, sentenciada pel Tribunal Suprem.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Finalment, la votació ha estat de sis contra cinc. Els magistrats que han votat a favor han estat Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera, Pablo Pérez Tremps, Luis Ortega i Adela Asua, a més del president, Pascual Sala, tots proposats pel PSOE. En contra, hi han votat Francisco Hernando, Ramón Rodríguez Arribas, Francisco Pérez de los Cobos i Javier Delgado, tots designats pel PP, a més de Manuel Rodríguez Aragón, de tendència progressista.

Així doncs, les 254 candidatures presentades per Bildu, la coalició integrada per Eusko Alkartasuna (EA), Alternatiba i abertzales independents. poden concórrer en els comicis. El Constitucional ja ha fet pública la decisió a les parts implicades, però la sentència, que comptarà amb cinc vots particulars, no es donarà a conèixer fins d'aquí a uns dies.

De la sala segona al ple

El president de la sala segona del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, ha decidit convocar el ple de l'alt tribunal pels volts de les vuit del vespre per dirimir el recurs presentat per la formació Bildu en contra de la decisió del Tribunal Suprem d'apartar-los de les eleccions. El magistrat ha pres aquesta decisió després de constatar que la sala segona, composta per tres magistrats de l'anomenada "ala conservadora" -Francisco José Hernando, Ramón Rodríguez Arribas i Francisco Pérez de los Cobos- i tres de la progressista -Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera i Luis Ortega-, no podia arribar a un acord per empat de vots.

El ple és de majoria progressista. En concret, el formen onze magistrats, ja que la vacant que va deixar Ramón García Calvo en morir no s'ha cobert. Set se'ls considera progressistes, contra quatre dels considerats conservadors. El tribunal, que és la primera vegada que s'ha hagut de pronunciar sobre una causa relacionada amb la llei de partits, tenia fins a la mitjanit per prendre una decisió, hora en què ha començat la campanya electoral de les eleccions.

La sala segona del Constitucional sí que ha resolt el recurs presentat per l'agrupació Candidatura Independent de Zalduondo, a Àlaba, que havia estat anul·lada pel Suprem. Per unanimitat, s'ha decidit concedir-li l'empara i, per tant, podrà concórrer a les eleccions.

Bildu surt al carrer

Mentre el tribunal deliberava, Bildu ha organitzat una manifestació a Bilbao per exigir el respecte als seus drets civils i polítics. La manifestació ha estat convocada per EA i Alternatiba sota el lema "A favor de les eleccions democràtiques, legalització ara". Milers de manifestants han completat el recorregut i després han iniciat una seguda fins a conèixer la decisió del tribunal, i un cop s'ha sabut el resultat després d'una espera de més de quatre hores, la notícia s'ha rebut amb eufòria i alegria, i s'han sentit crits a favor de la independència.

La coalició electoral també havia avançat que, fos quina fos la decisió, faria campanya fins al 22 de maig.

El Parlament català, amb Bildu


El Parlament de Catalunya també s'ha posicionat sobre la candidatura de Bildu. La Junta de Portaveus ha aprovat una declaració demanant que totes les opcions polítiques puguin presentar-se a les eleccions. La declaració ha tingut els vots a favor de Convergència i Unió, Iniciativa Esquerra Unida, Esquerra Republicana i Solidaritat, mentre que el PSC, PP i Ciutadans hi han votat en contra.

El govern espanyol acata i respecta la decisió

El Ministeri de Justícia espanyol acata i expressa el seu respecte a la sentència dictada pel ple del Tribunal Constitucional a través de la qual permet que la coalició abertzale Bildu es presenti a les eleccions al País Basc. Segons afirma en un comunicat, el govern espanyol ha actuat des del primer moment en conformitat amb el que han disposat les lleis i seguint els procediments establerts. "A l'Estat de Dret a cada poder de l'Estat li corresponen obligacions concretes i el govern ha complert amb les seves", manifesta. El govern espanyol va decidir impugnar a través de l'Advocacia de l'Estat les 254 llistes de Bildu.

Una "mala notícia" per al PP

El PP també respecta la decisió del TC però considera que és "una mala notícia" i remarca que "no és definitiva" i ha instat el govern a presentar un nou recurs al Tribunal Suprem en cas que els integrants de les llistes de Bildu "no hi siguin en nom de la democràcia" i sobretot ha remarcat que "mai es presentin al servei d'una estratègia d'ETA".

El partit popular ha "reiterat la necessitat de desemmascarar qualsevol fórmula fraudulenta que permeti al braç polític d'ETA concórrer unes eleccions democràtiques mentre ETA no abandoni les armes" i ha recordat que fins i tot per als electes ja proclamats, la llei electoral permet al govern presentar una demanda d'il·legalització del partit o de les forces que integren la coalició.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS