El pla d'habitatge de Barcelona preveu 18.500 nous pisos públics tot i que el govern admet que seran insuficients

El pla d'habitatge de Barcelona preveu 18.500 nous pisos públics tot i que el govern admet que seran insuficients

El pla d'habitatge de Barcelona preveu 18.500 nous pisos públics tot i que el govern admet que seran insuficients

ACN Barcelona.-El pla pel dret a l'habitatge 2016-2025 de Barcelona preveu 18.500 nous pisos públics en deu anys, dels quals 8.800 es construiran amb mitjans municipals, 4.700 procediran de la col·laboració públic-privada i 5.000 seran de compres i mobilitzacions d'habitatge buit ja existent. El govern municipal ha destacat el gran pas endavant que suposa aquest instrument, que està dotat amb més de 1.600 MEUR, però alhora ha reconegut que no serà suficient per absorbir la demanda actual. El pla comptarà amb els vots a favor de CiU i C's, però el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha assegurat que és un pla "fet des de l'esquerra" tot i que després s'aprovi amb una votació "una mica més sorprenent". "Són combinacions curioses, perquè alguns voten amb CiU però no amb nosaltres", ha ironitzat fent referència als vots contraris d'ERC i la CUP. Aquest document preveu també unificar tots els serveis d'habitatge de l'Ajuntament en un nou institut, que substituirà l'actual patronat.

El nou pla d'habitatge 2016-2025, que es votarà en el ple de divendres, preveu la creació d'un Institut Municipal (abans de l'estiu del 2017) que unificarà tots els serveis d'habitatge del consistori i que construirà 8.800 pisos públics fins el 2025, uns 800 cada any (darrerament la mitjana s'havia situat en els 200). En paral·lel, es preveuen 4.700 habitatges més fruit de la col·laboració públic-privada amb fundacions i entitats sense afany de lucre amb afany de lucre limitat. En aquest punt, es crearà el que s'anomena una 'housing association', una societat mercantil participada per l'Ajuntament i operadors privats que busquen inversions segures. El govern defensa aquesta col·laboració perquè "cal anar el més lluny possible i el més ràpid possible". "No renunciarem a cap instrument o operador, la ciutat no s'ho pot permetre", ha argumentat el gerent d'Habitatge, Javier Burón.A tota aquesta quantitat se li han de sumar també uns 5.000 pisos més procedents de la compra i de la mobilització de pisos buits, tot i que Burón ha augurat que aquesta xifra pot ser superior perquè han estat molt prudents a l'hora de situar previsions en el pla. En termes de recursos econòmics, es destinaran uns 1.600 milions d'euros, 166 cada any, el que suposa el 75% més de despesa que en l'anterior pla. Burón ha remarcat que és un pas "potent i rellevant", però alhora ha reconegut que serà "insuficient" i que l'Ajuntament seguirà tenint "dificultats" per atendre la demanda. Si ara el parc públic d'habitatge representa un 1,5%, la previsió és arribar a prop del 4% l'any 2025. Pel que fa al 15% d'objectiu que marca la llei de l'habitatge, i que inclou també els lloguers en règim controlat, ha pronosticat que es podria arribar a una xifra d'entre el 8 i el 10%.En tot cas, ha assegurat que és un "gir" cap a les polítiques que ja s'apliquen a ciutats com Viena, Amsterdam, Berlin o Estocolmo, després d'anys i anys sense invertir."Combinacions curioses"El regidor d'Habitatge del consistori, Josep Maria Montaner, ha assegurat que aquest és un pla "d'esquerres, des d'una mentalitat social del dret a l'habitatge, de convertir en públic una part més important del parc de la ciutat i que no es vengui mai més sòl municipal". En preguntar-li pel pacte subscrit amb CiU i pels vots contraris dels partits de l'esquerra, ERC i CUP, Montaner ha remarcat que amb els republicans estan gairebé d'acord en tot, "més enllà del que decideixin votar". "A la Generalitat alguns voten amb CiU però no amb nosaltres, són combinacions curioses", ha indicat. Sobre els cupaires, ha explicat que la meitat de les seves al·legacions no són de competència municipal. La combinació de govern, CiU i C's, ha dit, és "molt circumstancial", perquè les diferències amb ERC i la CUP "són molt més petites que els acords". Més ajuts al lloguer i per a la rehabilitacióEl nou pla també incrementa un 50% els recursos econòmics destinats a ajuts a les famílies per al pagament dels lloguers, incorporant com a beneficiàries aquelles unitats familiars que no tenen ingressos i que en plans anteriors quedaven fora. Així, es destinaran un total de 318 MEUR a aquest concepte i les famílies que podran optar-hi passaran de les 10.000 actuals a 15.000.També s'invertiran 300 MEUR, gairebé el doble que en plans anteriors, als ajuts públics a la rehabilitació. El gerent d'Habitatge ha remarcat que caldrà incidir en aquesta qüestió en districtes on ja no hi ha sòl públic lliure per construir. En canvi, n'hi haurà d'altres zones on l'Ajuntament serà molt més promotor, com a la Sagrera, la Marina del Prat Vermell i el 22@.Les polítiques derivades d'aquest pla generaran al voltant de 29.000 llocs de treball vinculats principalment als ajuts a la rehabilitació i a les noves promocions.ERC i CUP votaran en contraEl líder d'ERC, Alfred Bosch, ha anunciat el vot en contra del seu grup perquè aquest "és un pla per fer el de sempre amb els de sempre". Al seu parer, "respon a maneres de fer del passat". Els republicans van reclamar destinar un 25% de la inversió anual a habitatge. En la mateixa línia, els cupaires creuen que aquesta eina "no representa cap política transformadora" i han lamentat el "viratge a la dreta" del govern pel seu pacte amb CiU i per la col·laboració amb els operadors privats. També el president del grup popular, Alberto Fernández Díaz, ha considerat que el pla és "insuficient" en la construcció de nous pisos públics, inclou promocions anteriors (per tant incompliments) i "premia" la ocupació il·legal d'habitatges.En canvi, la presidenta del grup municipal de C's, Carina Mejías, ha confirmat que votaran a favor del pla, igual que CiU, tot i opinar que aquest instrument "es queda curt" en els seus objectius i en la dotació pressupostària. Mejías, però, ha argumentat que Barcelona no es pot permetre no tenir un pla d'aquest tipus, i ha remarcat que el govern ha acceptat bona part de les seves al·legacions.