Una emissió de les notícies del canal Al-Jazeera
Una emissió de les notícies del canal Al-Jazeera

El perquè de la crisi de Qatar

Els països veïns de Qatar l'estan aïllant amb l'argument que finança el terrorisme, però al darrere s'hi amaguen altres interessos

Joan RouraActualitzat

Més que la paraula "terrorisme", que empastifa totes les monarquies del Golf, és el mot "península" el que causa problemes a Qatar.

Al-Jazeera

"Península" en àrab es diu "Al-Jazeera", el poderós canal de notícies creat per la família Al-Thani de Qatar el 1996 per marcar una presència internacional pròpia i una manera diferent d'explicar el món. La seva dissonància no ha estat mai perdonada per la nissaga que mana a tota la península Aràbiga, els Saud.

La primera línia vermella va ser la informació oferta a l'inici de les revoltes àrabs, a finals del 2010: Tunísia i Egipte. Al-Jazeera, com la immensa majoria de mitjans de comunicació internacionals, es va posicionar al costat de la població i contra els autòcrates. Queia Mubarak, el gran aliat al Pròxim Orient dels Saud, i arribaven els Germans Musulmans per la via democràtica. L'Aràbia Saudita s'indignava, Qatar els donava suport.


Les revoltes àrabs

Just després, el març del 2011, segona i més perillosa línia vermella. Afectava un familiar i amic estratègic dels Saud. Al-Jazeera donava veu a la majoria xiïta sublevada contra la monarquia absoluta dels Khalifa a Bahrain. Majoria xiïta com la que hi ha a la zona més petrolera del nord-est de la mateixa Aràbia Saudita.

La revolta de la plaça de la Perla es va ofegar, precisament, amb la intervenció militar de l'Aràbia Saudita, que hi va enviar 1.000 soldats, acompanyats de 500 més dels Emirats Àrabs Units. Els Emirats estaven en la línia correcta dels Saud. Qatar, altra vegada, en l'oposició.

Eix araboisraelià

Qatar, però, sí que s'havia mantingut en una línia correcta amb els Estats Units d'Obama, que buscava nous paràmetres per a la regió amb l'Iran. Per això es va aconseguir firmar l'acord 5+1 amb Teheran sobre el seu programa nuclear. Tot el contrari del que busca el magnat esdevingut president.


El primer país visitat per Trump ha estat, justament, l'Aràbia Saudita. Venda d'armes multimilionària a canvi de tancar files contra un enemic comú, precisament l'Iran. Comú, també, per a l'Israel de Benjamin Netanyahu, obsessionat des de fa anys amb Teheran. L'Air Force One va ser el primer avió que enllaçava Riad amb... Tel Aviv.

Una vegada a Israel, Trump ha demostrat voler tornar a l'"statu quo" anterior: desestabilitzar l'acord amb l'Iran, reforçar la posició d'Israel i acostar els seus dos principals aliats a la zona.


No ha pogut desplaçar, encara, l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, però ha estat el primer president en exercici que ha anat a visitar el Mur de les Lamentacions, a la Jerusalem est, ocupada il·legalment per Israel des de fa exactament mig segle.

Qatar, que comparteix explotació de camps gasístics amb l'Iran i no creu que la confrontació sunnites-xiïtes sigui inevitable, havia de conèixer el preu de la dissidència.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut