El Pentàgon en alerta per una nova filtració de Wikileaks de documents sobre la guerra de l'Iraq

El Departament de Defensa dels EUA ha alertat que la massiva quantitat de documents sobre la guerra de l'Iraq que vol publicar demà, dissabte, el web Wikileaks pot posar en perill "la nostra gent o els nostres equips", encara que ha afegit que no espera "grans sorpreses". Wikileaks ha convocat els mitjans a una roda de premsa dissabte al migdia en un lloc d'Europa, presumiblement a Londres, per donar a conèixer aquests documents. Es tracta, segons fonts properes a la web, de la filtració més gran de la història dels EUA, ja que afecta prop de 400.000 documents sobre la guerra de l'Iraq.
El Pentàgon en alerta per una nova filtració de Wikileaks de documents sobre la guerra de l'Iraq
Washington

El Pentàgon en alerta per una nova filtració de Wikileaks de documents sobre la guerra de l'Iraq

El Departament de Defensa dels EUA ha alertat que la massiva quantitat de documents sobre la guerra de l'Iraq que vol publicar demà, dissabte, el web Wikileaks pot posar en perill "la nostra gent o els nostres equips", encara que ha afegit que no espera "grans sorpreses". Wikileaks ha convocat els mitjans a una roda de premsa dissabte al migdia en un lloc d'Europa, presumiblement a Londres, per donar a conèixer aquests documents. Es tracta, segons fonts properes a la web, de la filtració més gran de la història dels EUA, ja que afecta prop de 400.000 documents sobre la guerra de l'Iraq.
Actualitzat
Imatge d'arxiu de Julian Assange (Foto: EFE)

Julian Assange, fundador del portal d'internet Wikileaks, en una imatge d'arxiu (Foto: EFE)

Des de fa setmanes, el Pentàgon treballa per intentar reduir l'impacte de la publicació d'aquests papers, i fins i tot ha format un equip de 120 persones que ha posat a treballar per revisar les bases de dades sobre l'Iraq al Pentàgon i conèixer "quin podria ser l'impacte" de la seva publicació.

Fa només uns dies, el Departament de Defensa nord-americà va fer una crida als mitjans perquè no publiquin els documents. A través del seu portaveu, el coronel d'Infanteria de Marina David Lapan va dir que "els mitjans han de anar amb compte. No volem que Wikileaks, com a organització, guanyi credibilitat si mitjans amb credibilitat faciliten la filtració". El Pentàgon considera que els documents que es podrien divulgar són informes de camp sobre la guerra a l'Iraq, coneguts com "Significant Activities" o SIGACTs, en argot militar.

En una trobada amb els mitjans de comunicació, Lapan ha declarat que dels esdeveniments sensibles que poden estar recollits en aquests documents, com la mort d'iraquians innocents o els casos d'abusos contra detinguts, "ja se n'ha escrit molt al llarg del temps ". Això no obstant, pot ser que incloguin els noms d'iraquians que treballen per als Estats Units i que podrien quedar ara exposats a amenaces.

Un altre dels perills de la publicació d'aquests documents és que siguin utilitzats pels insurgents per recollir dades sobre les operacions que els EUA porta a terme a l'Iraq. "La nostra preocupació és sobretot l'amenaça que pugui suposar per a la nostra gent i els nostres equips", ha insistit Lapan.

Si es fes realitat, la filtració seria molt més gran que la que ja va protagonitzar Wikileaks al juliol, quan va publicar 92.000 informes secrets de les forces armades dels EUA sobre l'Afganistan. I tindria lloc en un moment delicat per a l'Iraq, on els partits polítics tracten d'acordar la formació d'un govern de coalició i les forces de combat nord-americanes van completar la seva retirada al mes d'agost. Els EUA mantenen encara a l'Iraq uns 50.000 soldats, que acabaran d'abandonar el país àrab a finals del 2011.

Si la filtració arriba en un moment complicat a l'Iraq, també ho és per a la mateixa Wikileaks, que ha rebut nombroses crítiques no només del Pentàgon i de diferents governs, sinó també d'organitzacions de drets humans que han considerat "temerària" la manera en què la pàgina ha divulgat indiscriminadament documents sobre l'Afganistan.

A més, les autoritats sueques han obert una investigació contra el fundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange, per presumpte assetjament sexual.