El Pentàgon condemna la filtració de Wikileaks i l'ONU demana una investigació a la Casa Blanca

Les Nacions Unides han demanat als Estat que investiguin si les tropes nord-americanes a l'Iraq van matar civils i van permetre la tortura. La filtració de Wikileaks de prop de 400.000 arxius classificats sobre la guerra de l'Iraq ha tornat a posar en dubte l'actuació de les tropes nord-americanes pel que fa a les morts de civils i el tracte als presoners. L'ONU vol una investigació que ho aclareixi. Les autoritats americanes, però, opten pel silenci. Des de la filtració poques veus han parlat del cas. Només la secretària d'Estat i el Pentàgon han condemnat la publicació dels arxius al web. El president dels Estats Units, Barack Obama, no n'ha parlat en un acte de campanya pel Congrés.
El Pentàgon condemna la filtració de Wikileaks i l'ONU demana una investigació a la Casa Blanca
Washington

El Pentàgon condemna la filtració de Wikileaks i l'ONU demana una investigació a la Casa Blanca

Les Nacions Unides han demanat als Estat que investiguin si les tropes nord-americanes a l'Iraq van matar civils i van permetre la tortura. La filtració de Wikileaks de prop de 400.000 arxius classificats sobre la guerra de l'Iraq ha tornat a posar en dubte l'actuació de les tropes nord-americanes pel que fa a les morts de civils i el tracte als presoners. L'ONU vol una investigació que ho aclareixi. Les autoritats americanes, però, opten pel silenci. Des de la filtració poques veus han parlat del cas. Només la secretària d'Estat i el Pentàgon han condemnat la publicació dels arxius al web. El president dels Estats Units, Barack Obama, no n'ha parlat en un acte de campanya pel Congrés.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les Nacions Unides consideren creïble la filtració de Wikileaks i reclamen al govern nord-americà que les investigui. Els documents detallen episodis controvertits de les forces nord-americanes a l'Iraq des de l'1 de gener del 2004, amb George Bush a la Casa Blanca, fins al 31 de desembre del 2009.

L'ONU vol saber si el Departament de Defensa estava al corrent dels abusos i execucions sumàries comeses per l'exèrcit iraquià i suposadament tolerades pels comandaments militars dels Estats Units. Les Nacions Unides recorden que Washington està obligat a engegar una investigació independent sobre qualsevol denúncia que inspiri credibilitat, com és el cas, segons diu, de la filtració de Wikileaks.

Amnistia Internacional s'ha sumat a la petició de l'ONU, tot i que encara no ha pogut analitzar amb detall els documents publicats per la pàgina d'internet. Sigui com sigui, AI es declara preocupada sobre la possibilitat que la Casa Blanca permetés violacions dels drets humans i de la llei internacional durant la guerra de l'Iraq.

El silenci per resposta

Als Estats Units la filtració de Wikileaks ha estat rebuda amb cautela i, sobretot, silenci. Només dues veus han reaccionat, i no ha estat per donar explicacions, sinó per criticar Wikileaks. La secretària d'Estat, Hillary Clinton, i el Pentàgon han condemnat la filtració. El Departament de Defensa, a més, ha alertat del perill que suposa per a la seguretat del país i de les seves tropes a l'estranger.

La Casa Blanca manté el silenci de portes enfora. De portes endins l'estratègia és no fer el joc al web. Tant és així que el president dels Estats Units, Barack Obama, ni s'ha referit a la filtració en la seva primera aparició pública després de conèixer les dades de Wikileaks. En un acte de campanya a Minneapolis per les eleccions legislatives del 2 de novembre, Obama no ha fet cap referència a la filtració massiva.

Mentrestant, Wikileaks defensa la filtració de milers de documents secrets sobre la guerra de l'Iraq i argumenta que és la manera de demostrar la veritat del conflicte. El web denuncia pressions dels Estats Units per destruir els dossiers classificats que apunten a tortures, abusos i execucions de l'exèrcit iraquià tolerats pel govern nord-americà.

Investigació a l'Iraq

Les autoritats de l'Iraq s'han compromès a investigar els abusos denunciats per Wikileaks. El primer ministre sortint, Nuri al-Maliki, ja ha negat que les detencions durant el seu mandat es fessin sota criteris sectaris, polítics o d'altres tipus. En un comunicat el primer ministre sortint acusa Wikileaks de filtrar aquest material sensible amb objectius polítics. L'oposició, però, l'acusa d'haver creat dins les forces de seguretat iraquianes, unitats encarregades de tortures i matances de presoners també iraquians. Al-Maliki era el responsable de l'executiu iraquià i, a la vegada, de les forces armades durant l'última etapa de la guerra, del 2006 al 2009.

Les acusacions de Wikileaks, que l'organització portava mesos preparant, han aprofundit en la crisi política que viu el país. Actualment, Nuri al-Maliki lluita per la reelecció com a primer ministre iraquià. Els resultats de les eleccions del març van ser molt ajustats i les dues principals coalicions -la xiïta d'Al-Maliki i la laica d'Ayad Allawi- encara no han arribat a un acord per formar govern.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS