El 'pasturisme', un producte turístic que vol convertir les explotacions ramaderes en atractiu "sostenible i vivencial"

El 'pasturisme', un producte turístic que vol convertir les explotacions ramaderes en atractiu "sostenible i vivencial"

El 'pasturisme', un producte turístic que vol convertir les explotacions ramaderes en atractiu "sostenible i vivencial"

Les autores de l'estudi sobre 'pasturisme', Neus Monllor i Emma Soy, amb un exemplar del llibre editat aquest 5 de desembre del 2017 (horitzontal)

Les autores de l'estudi sobre 'pasturisme', Neus Monllor i Emma Soy, amb un exemplar del llibre editat aquest 5 de desembre del 2017 (horitzontal)

ACN Girona.-Un estudi del Patronat de Turisme Costa Brava Girona bateja com a 'pasturisme' les visites a granges on treballen pastors i ramaders. Aquesta investigació vol ser una peça més per "revertir la situació" econòmica que tenen les explotacions ramaderes oferint "noves propostes" que les acostin als consumidors finals, segons ha explicat una de les autores del treball, Neus Monllor. El 'pasturisme' ocupa un nínxol de mercat "petit però existent" que aposta per un acostament "sostenible i desestacionalitzat" del turisme, tal i com ha assenyalat. A hores d'ara, hi ha una quinzena de granges de les comarques gironines que fan aquestes propostes amb algunes dificultats. "Les explotacions necessiten formació en innovació perquè les explotacions tinguin trets diferencials", assegura l'altra autora de l'estudi, Emma Soy.

La investigació detecta un corrent de fons en el sector turístic que es va posar de manifest, per primer cop, el 2014 en un estudi sobre la capacitat de compravenda dels productes agroalimentaris del Ripollès. Precisament, aquesta comarca, juntament amb la Garrotxa, el Pla de l'Estany i l'Alt i el Baix Empordà, són les que concentren les granges. Aquestes explotacions són les que han estudiat les guanyadores del premi de recerca Yvette Barbaza del 2015 que organitza el Patronat de Turisme Girona Costa Brava. "Quan el vam presentar sabíem que, o no entendrien res, o els encantaria", recorda Neus Monllor, que juntament amb Emma Soy, són les autores d'aquest estudi fet sobre tretze granges: set de les quals atenen visitants habitualment i sis més que voldrien fer-ho o en reben de manera esporàdica. El treball sobre el 'pasturisme' assenyala les experiències que ja s'estan fent i els seus punts forts i dèbils. L'objectiu és aconseguir consolidar-ho com un nou producte turístic. Les autores distingeixen quatre tipologies de 'pasturisme': el passiu (allotjar-se en una explotació ramadera, per exemple); l'indirecte (comprar o menjar el producte); el directe amb demostració (visita a la granja) i el directe amb experiència (acompanyar el pastor a pasturar el ramat). Enllaç amb turisme vivencial i sostenible La proposta del 'pasturisme' s'insereix en un espai enmig de diferents propostes i línies que s'estan defensant i impulsant des de diverses institucions: la sostenibilitat, la desestacionalització turística, el producte de proximitat i la vertebració del territori. Les autores entenen que la iniciativa enllaça i dona resposta a aquestes necessitats amb una proposta a petita escala. "Tenim un nínxol de mercat petit però existent", explica Neus Monllor. Aquest nínxol l'integren persones que busquen experiències dins el concepte de turisme vivencial: no només se cerca un destí sinó una experiència personal. Tot i això, Monllor admet que "té sentit vincular l'experiència ramadera amb la turística" però alerta que "no es pot obrir l'explotació a qualsevol cosa ni de qualsevol manera". "Fa anys no necessitàvem arribar al consumidor final però ara hi ha persones que volen pagar un preu just per un escenari que fa que puguem parlar de 'pasturisme'", recorda Monllor en referència als motius pels quals aquest producte pot tenir ara possibilitats de consolidació. Precisament, en aquest tema és on s'ha trobat un dels punts febles de les experiències actuals de 'pasturisme'. "Necessiten formació en innovació del producte turístics i cal que es distingeixin entre elles per buscar altres tipus de visitants", apunta Emma Soy. I és que, segons diu, moltes de les propostes s'acaben assemblant i això resta "atractiu al producte". Inversió a llarg termini Les granges fan pagar preus simbòlics de cinc euros i en alguns casos, fins i tot, són gratuïtes. L'objectiu no és fer negoci amb el turisme sinó apostar en una "inversió a llarg termini" on els visitants es converteixin en futurs consumidors. Així ho explica Joan Basset, promotor de la iniciativa garrotxina 'Visita granges'. "És un procés dur del que no pots esperar res a llarg termini i n'has d'estar molt convençut", afirma el responsable d'aquesta xarxa de visita a explotacions ramaderes posada en marxa des de fa tres anys. Bassets té clar que aquesta és una línia de futur "amb una marcada tendència a l'alça", tot i que les subvencions i les ajudes no vagin tant en aquesta línia com voldrien. Aquest guia de granges creu que Catalunya, com a "potència turística", ha de diversificar les seves propostes. En aquest àmbit defensa que "l'oferta desestacionalitzada" del 'pasturisme" és "clau" per fer del turisme un motor de país. A més, des de Visita Granges creuen que, si es vol seguir apostant pel producte de proximitat i acostar productor i consumidor final, cal "seguir en aquesta línia, hi hagi o no ajudes públiques". Adaptar les granges demana una inversió en tenir uns serveis, sales de degustació i d'altres espais i necessitats segons el que es vulgui. A més, al pagès li cal saber tractar i atendre als visitants. "Tenim el repte de convertir el pastor en un agent turístic format", explica Monllor. Un repte "de recursos humans" que l'autora de l'estudi creu que és el principal escull per consolidar el 'pasturisme'. Bassets recorda que hi ha pagesos i pastors que han tingut ganes de rebre grups però "ho acaben cancel·lant perquè es posen molt nerviosos abans no arribin". Bassets creu que les tretze explotacions ramaderes recollides a l'estudi que ja fan 'pasturisme' són poques en relació a les que s'hi podrien acollir a tota la demarcació. "Moltes d'elles poden fer aquest esforç i es tracta d'atreure aquestes explotacions", rebla. Pastors universitaris El treball sobre 'pasturisme' ha estudiat set explotacions ramaderes de la Garrotxa, quatre del Ripollès, dues del Baix Empordà i una del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. El treball de camp ensenya dades concretes del perfil del ramader i del visitant. El titular de les explotacions és una persona de menys de 40 anys de mitjana (38,5), de gènere masculí (77%) i amb estudis universitaris o de formació professional. Set de cada deu venen de famílies de tradició pagesa però la resta són nouvinguts al món agrari.