El partit de Sharon rebutja el pla per marxar de la franja de Gaza

Contundent derrota del primer ministre israelià, Ariel Sharon, en el referèndum que va fer el partit governamental Likud sobre la retirada de la franja palestina de Gaza. El 60% dels gairebé 200.000 afiliats al Likud hi han dit "no" i el primer ministre afronta ara una seriosa crisi política interna. Ariel Sharon ha dit que lamenta els resultats, però que els respectarà, en una primera declaració després de la rotunda derrota del seu pla d'evacuació de la franja de Gaza i quatre assentaments de Cisjordània.
El partit de Sharon rebutja el pla per marxar de la franja de Gaza
Pròxim Orient

El partit de Sharon rebutja el pla per marxar de la franja de Gaza

Contundent derrota del primer ministre israelià, Ariel Sharon, en el referèndum que va fer el partit governamental Likud sobre la retirada de la franja palestina de Gaza. El 60% dels gairebé 200.000 afiliats al Likud hi han dit "no" i el primer ministre afronta ara una seriosa crisi política interna. Ariel Sharon ha dit que lamenta els resultats, però que els respectarà, en una primera declaració després de la rotunda derrota del seu pla d'evacuació de la franja de Gaza i quatre assentaments de Cisjordània.
Actualitzat
Els resultats oficials difosos per la ràdio pública israeliana indiquen que un 59,5% dels membres del Likud s'han pronunciat en contra de la proposta de Sharon. Només un 38% donarien suport a la iniciativa del primer ministre, mentre que la resta correspondrien a vots en blanc o nuls. Ariel Sharon ha manifestat la seva tristesa pels resultats obtinguts, tot i que ha assegurat que els respectarà. Després de conèixer la derrota de Sharon, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) li ha demanat que apliqui l'últim pla de pau internacional, el conegut com a "full de ruta". Per la seva part, Shimon Peres, líder de l'oposició de l'esquerra a Israel, ha exigit que se celebrin eleccions anticipades. Peres ha explicat que la decisió dels membres del Likud deixa Israel en una "situació insuportable des del punt de vista internacional". Per la seva part, els colons jueus de la franja de Gaza han celebrat el rebuig del Likud, el partit d'Ariel Sharon, al pla per desmantellar els assentaments on viuen. El pla té el suport explícit de la Casa Blanca i l'acceptació de l'ONU i la Unió Europea, però ells, 7.500 persones en total, el consideren un triomf per al terrorisme dels grups radicals palestins. El referèndum s'ha dut a terme enmig d'una nova jornada de violència. Així, poc després que comencés, uns pistolers palestins han matat una colona jueva i els seus quatre fills. Per la seva part, l'exèrcit israelià ha atacat la seu d'una emissora de ràdio de Hamas, a la ciutat de Gaza, i ha matat quatre membres de les Brigades dels Màrtirs d'al-Aqsa disparant un míssil contra el seu vehicle a Nablus, a Cisjordània. En què consisteix el pla de Sharon? A la franja de Gaza, Sharon preveu la retirada de 21 assentaments jueus distribuïts al llarg del territori, on viuen més d'un milió de palestins. Aquest fet suposa l'evacuació de 7.500 colons, que es replegarien novament fora del territori. En aquest aspecte en concret, Sharon proposa la creació d'un organisme internacional que s'encarregui de la seguretat d'aquests colons i que es comprometi a mantenir la xarxa d'infraestructures bàsiques. El projecte també preveu l'evacuació de les tropes israelianes, que mantindrien, això sí, el control de l'espai aeri i marítim. La presència militar es concentraria ara al denominat "passadís de Filadèlfia", a la frontera amb Egipte. És en aquest punt on es realitzen la majoria d'operacions de contraban d'armes cap a territori palestí, que arriben d'Egipte a través de túnels. El procés d'evacuació finalitzaria a finals del 2005. A Cisjordània, Israel es compromet a evacuar la zona nord, que suposa bàsicament 4 dels 120 assentaments jueus que hi ha a la zona. Són els assentaments de Kadim, Ganim, Sa-nur i Homesh. Actualment a Cisjordània hi viuen 230.000 colons i més de 2 milions de palestins. Pel que fa a la presència militar, Sharon preveu una retirada de l'exèrcit circumscrita en aquest territori en concret, el del nord de Cisjordània. Tot i això es reserven el dret preventiu d'autodefensa. A la resta del territori les activitats militars continuarien a les zones on hi hagi presència israeliana, però es comprometrien a reduir el nombre de controls militars. Finalment, el pla de separació d'Ariel Sharon fixa la continuïtat de la construcció del mur de seguretat de Cisjordània, que suposa l'annexió de part del territori palestí i que Israel veu com un mecanisme per evitar la infiltració en el seu territori de terroristes suïcides i treballadors il·legals.