El Parlament impulsa la il·legalització de les sentències polítiques del franquisme

És una llei proposada per la Comissió de la Dignitat i es calcula que anul·larà més de 80.000 judicis sumaríssims i polítics fets a Catalunya des del 1939 al 1980
El Parlament impulsa la il·legalització de les sentències polítiques del franquisme
Barcelona

El Parlament impulsa la il·legalització de les sentències polítiques del franquisme

És una llei proposada per la Comissió de la Dignitat i es calcula que anul·larà més de 80.000 judicis sumaríssims i polítics fets a Catalunya des del 1939 al 1980
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

Aquest dimecres bona part de l'activitat al Parlament de Catalunya s'ha centrat en la memòria històrica i el franquisme. Al matí, la cambra catalana ha acordat per unanimitat tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, presentada conjuntament per Junts pel Sí, CSQEP i la CUP.

Aquesta llei comporta declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20.000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el règim franquista. A més, inclou la possibilitat que el Departament de Justícia de la Generalitat certifiqui legalment la nul·litat d'aquestes sentències i els procediments que les van motivar.

Després d'aprovar-se, bona part dels diputats s'han posat drets per aplaudir durant més d'un minut a la vintena de familiars de víctimes del franquisme que han seguit la sessió des de la tribuna de convidats.

Debat per donar curs parlamentari a la llei

En el debat per aprovar la tramitació d'aquesta llei, han intervingut primer els tres grups que l'han proposat: Montserrat Palau de Junts pel Sí, Joan Josep Nuet de CSQEP i Mireia Boya, de la CUP. Palau ha dit que l'han presentada "per memòria, per justícia, per dignitat, per democràcia i també per legalitat". Nuet ha afirmat que és la primera vegada a la història d'Espanya que "una institució democràtica diu que aquells judicis van ser una farsa." Boya, per la seva banda, ha dit que "el poble de Catalunya és sobirà per fer una llei" com aquesta.

Ciutadans anuncia el seu suport a la proposta del PSC

Pel que fa als altres grups, ha intervingut primer José María Espejo, de Ciutadans, que ha argumentat que la llei proposada recull una reivindicació legítima però que "tècnicament i jurídicament" està mal plantejada. Espejo, que ha destacat que la proposició no ha rebut cap esmena a la totalitat, ha dit que per això el seu grup donarà suport a la proposta alternativa del PSC, que s'ha votat a la tarda.

Precisament Ferran Pedret, que ha intervingut en nom del grup socialista, ha argumentat que la proposta pot comportar conflictes de competències, i per això el seu grup ha fet la proposició alternativa, que vol portar la demanda al Congrés dels Diputats.

Per part del PP ha parlat el diputat Alejandro Fernández, que ha citat un discurs recent de Barack Obama a Cuba sobre la reconciliació, i ha afirmat que això és el que es va fer durant la Transició. Fernández ha rebut xiulets i queixes quan ha afirmat que el seu partit ja ha condemnat el franquisme, i també quan ha lamentat el que ha qualificat de "voluntat d'enfrontament i de propaganda" dels partits polítics que han impulsat aquesta proposició de llei.

Amb aquest debat s'ha donat per tramitada aquesta proposició de llei. Ara passarà a comissió i d'aquí a unes setmanes tornarà al ple per ser votada i, previsiblement, aprovada.

Una llei reclamada per la Comissió de la Dignitat

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, que és l'entitat impulsora de la llei, s'ha mostrat aquest dimecres al matí molt satisfet que el Parlament debati i aprovi aquesta llei. Entrevistat per "Els matins" de TV3, Cruanyes ha explicat que van presentar la proposta de llei als partits parlamentaris el maig passat, i ha insistit que significa restablir la legalitat trencada pel règim franquista:

"Els sublevats, a través del ban de guerra del 28 de juliol de 1936, van idear un sistema de repressió política a través d'uns consells de guerra sumaríssims. El Parlament de Catalunya té la responsabilitat històrica, ja que en aquell moment tenia les competències de justícia a Catalunya, de declarar que aquells tribunals van ser fets contra la legalitat vigent en aquell moment a Catalunya, que era l'Estatut i la Constitució republicana."

Segons Cruanyes, per tant, la llei no té només una dimensió simbòlica, sinó que és un acte plenament jurídic. Les xifres calculades pels impulsors de la llei són enormes: més de 80.000 judicis per motius polítics entre el 1939 i el 1980 amb gairebé el mateix nombre de persones processades. Més de 3.000 d'aquests processos van acabar amb l'execució de l'acusat. Cruanyes també ha insistit que aquesta decisió l'ha de prendre el Parlament de Catalunya i no el Congrés dels Diputats.

Modificació de la llei de memòria històrica espanyola

Cruanyes ho ha dit en referència a la proposta del PSC per demanar al Congrés dels Diputats que s'anul·lin les sentències del franquisme. Sense cap esmena a la totalitat, ha tirat endavant la iniciativa per modificar la llei de memòria històrica espanyola perquè tots els judicis polítics del franquisme siguin declarats nuls. Aquesta modificació contempla també una indemnització de 135.000 euros per als familiars dels que van morir als camps nazis entre el juny del 1940 i el setembre del 1945. 

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS