El Parlament europeu es pren més temps per decidir si autoritza les llengües cooficials

La mesa del Parlament europeu ha ajornat la seva decisió sobre la demanda del govern espanyol de permetre l'ús del gallec, l'euskera i el català a la institució, segons han informat fonts parlamentàries. La vicepresidenta alemanya, Dagmar Roth-Berehdnt, del gup socialista, ha demanat més temps per poder "estudiar millor la qüestió". La mesa, formada pel president del Parlament, Josep Borrell, i catorze vicepresidents, tornarà a reunir-se per examinar el tema en una data indeterminada.
El Parlament europeu es pren més temps per decidir si autoritza les llengües cooficials
Brussel·les

El Parlament europeu es pren més temps per decidir si autoritza les llengües cooficials

La mesa del Parlament europeu ha ajornat la seva decisió sobre la demanda del govern espanyol de permetre l'ús del gallec, l'euskera i el català a la institució, segons han informat fonts parlamentàries. La vicepresidenta alemanya, Dagmar Roth-Berehdnt, del gup socialista, ha demanat més temps per poder "estudiar millor la qüestió". La mesa, formada pel president del Parlament, Josep Borrell, i catorze vicepresidents, tornarà a reunir-se per examinar el tema en una data indeterminada.
L'autorització del gallec, l'euskera i la llengua que s'anomena català a Catalunya i les Balears i valencià al País Valencià encara no s'ha materialitzat al Parlament europeu. El desembre de l'any 2004, ara fa més d'un any, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos, entregava un memoràndum a Brussel·les en què argumentava que aquestes llengües cooficials de l'estat espanyol es poguessin utilitzar en institucions europees.

Així es posava punt final a un intens període de picabaralles internes que havia obert un debat centrat sobretot en la unitat de la llengua catalana. Un cop superats els punts en litigi que enfrontaven la classe política i acadèmica catalana amb representants polítics del País Valencià i l'estat espanyol, Madrid demanava a Brussel·les el reconeixement de totes les llengües de l'Estat.

Tot i que en alguns organismes europeus ja s'hi ha parlat català, el Parlament que presideix el socialista lleidatà Josep Borrell encara no ho té decidit. La mesa ha demanat més temps per estudiar la qüestió i pronunciar-se properament, en una data encara per determinar. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el ministre d'Indústria, José Montilla, van ser els primers a parlar en català en institucions europees: va ser al Comitè de les Regions i a la Comissió de Competitivitat, respectivament.

NOTÍCIES RELACIONADES