Les institucions europees es distancien de Turquia (Reuters)
Les institucions europees es distancien de Turquia (Reuters)
Estrasburg

El Parlament Europeu demana congelar les negociacions d'adhesió amb Turquia

Una gran majoria de parlamentaris han aprovat aquesta resolució no vinculant, a causa de la repressió desproporcionada a l'intent de cop d'estat del juliol

RedaccióActualitzat

Les converses entre les institucions europees i les autoritats turques s'aparquen. El Parlament Europeu ha demanat congelar les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE, arran de la repressió "desproporcionada" a l'intent de cop d'estat del juliol. En la resolució adoptada aquest dijous a Estrasburg, una gran majoria dels eurodiputats han apel·lat a una "congelació temporal" del procés d'ingrés que va començar el 2005. En total, 479 vots a favor, 37 en contra i 107 abstencions. 

El Parlament Europeu manté el seu compromís perquè "Turquia continuï ancorada a la UE", però "condemna fermament les desproporcionades mesures repressives adoptades" en el país arran del cop d'estat frustrat. Els parlamentaris diuen en la resolució: "Hi ha d'haver voluntat política de cooperar per les dues parts (...) Turquia no està demostrant aquesta voluntat política, ja que l'actuació del govern allunya encara més Turquia de la via europea."

Aquesta decisió de l'Eurocambra coincideix amb les pressions que des d'alguns països s'exerceix contra l'acostament de Turquia als estaments europeus. Un d'aquests països és Àustria. Aquest matí, el candidat d'ultradreta a les eleccions presidencials obre la porta a fer un referèndum per sortir de la Unió Europea. Norbert Hofer avisa que, si amb la sortida del Regne Unit hi ha més centralització europea, caldrà que Àustria voti si vol continuar formant part dels 28. El candidat d'extrema dreta també és partidari de convocar un referèndum en cas que la UE admeti l'entrada de Turquia.

El 4 de desembre Àustria celebra eleccions presidencials i les enquestes donen un resultat molt ajustat entre el candidat d'extrema dreta, Norbert Hofer, i l'independent i ecologista Alexander van der Bellen. Els comicis ja es van fer a l'abril passat, però una irregularitat amb el vot per correu va obligar a repetir-los. En aquella ocasió, va guanyar Van der Bellen però per molt poc, amb un 50,3% dels vots. 

Anar al contingut