El Parkinson neix a l'intestí abans de viatjar al cervell, segons un estudi amb ratolins
Fibres de proteïna anòmala en el teixit cerebral (Wikimedia Commons)

El Parkinson neix a l'intestí abans de viatjar al cervell, segons un estudi amb ratolins

Els investigadors creuen que el procés pot ser similar en els humans, tot i que no està demostrat, i que la seva recerca pot obrir la porta a nous tractaments preventius

Xavier DuranActualitzat

El Parkinson podria néixer a l'intestí abans de viatjar al cervell i que es desenvolupin els símptomes típics de la malaltia, segons un estudi fet amb ratolins. La recerca confirmaria una hipòtesi llançada el 2003 i obre la porta a teràpies preventives en els primers estadis. Els resultats es publiquen a la revista "Neuron".

Els malalts de Parkinson tenen agregats d'una forma anòmala de la proteïna α-sinucleïna. Això produeix la mort de neurones que produeixen el neurotransmissor dopamina i els típics símptomes motors de tremolors, rigidesa, dificultats de moviments i de parla i manca d'equilibri i coordinació.

L'any 2003, el científic alemany Heiko Braak va proposar, basant-se en l'anàlisi postmortem de teixit cerebral de malalts de Parkinson, que l'α-sinucleïna podia arribar al cervell des del tracte gastrointestinal. Ho faria a través del nervi vague, un dels més llargs de l'organisme, que arriba a la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge.

La proposta ha estat objecte de debat tots aquests anys. Ara, Ted Dawson, de la Facultat de Medicina Johns Hopkins, i el seu equip han demostrat la hipòtesi en un model animal.
 

La proteïna anòmala va de l'intestí al cervell

Els autors van injectar fibres anòmales d'α-sinucleïna en músculs de l'aparell gastrointestinal que estan innervats pel nervi vague. Al cap d'un mes, es va observar que la proteïna s'havia disseminat fins a la part del nervi que arriba al tronc de l'encèfal, a la part baixa del cervell. I als tres mesos ja se'n trobava a la "substantia nigra", el lloc del cervell on hi ha les cèl·lules que produeixen dopamina. També n'hi havia a altres parts del cervell, com l'amígdala i l'escorça prefrontal.

Els ratolins als quals s'havia injectat la proteïna anòmala també presentaven pèrdua de cèl·lules que produeixen dopamina i els símptomes motors del Parkinson, a part de senyals de depressió, angoixa i dèficits cognitius. Tot això rarament s'observava en ratolins utilitzats per estudiar el Parkinson.

Per confirmar que la proteïna viatjava pel nervi vague, a un grup de ratolins se'ls va tallar (vagoctomia). En aquests, la proteïna no arribava al cervell i no es produïen els símptomes del Parkinson.

Els investigadors reconeixen que pot ser difícil demostrar que es produeix el mateix en els humans, però hi ha indicis que és així. Als humans a qui se'ls ha tallat el vague, una operació que es du a terme en ocasions per tractar úlceres, tenen un menor risc de desenvolupar Parkinson.

També alerten que els pacients no han de fer-se una vagoctomia per evitar el Parkinson. I expliquen que de moment no se sap com s'inicia el procés que porta a l'acumulació de proteïna anòmala. Però Ted Dawson remarca tres importants implicacions de l'estudi:

"Una: és probable que la troballa promogui altres estudis per explorar la connexió entre intestí i cervell. Dos: pot incitar a investigacions centrades en els factors, molècules o infeccions que podrien ser a l'inici de la forma anòmala de proteïna i la seva disseminació. I tres: suggereix que hi podria haver tractaments per prevenir que l'α-sinucleïna s'escampi de l'intestí al cervell.

Una altra possibilitat és que es busquin biomarcadors associats als primers estadis asimptomàtics del Parkinson i a intervencions per prevenir que es desenvolupi la malaltia.
 

Un bacteri que interfereix en el tractament

Un altre grup d'investigadors ha descobert una altra relació entre allò que passa a l'intestí i el Parkinson. Han trobat un bacteri que degrada el fàrmac utilitzat per tractar la malaltia. La recerca es publica a la revista "Science".

Els malalts de Parkinson tenen dèficit del neurotransmissor dopamina, però com que aquest no travessa la barrera hematoencefàlica que protegeix el cervell, no es pot administrar per pal·liar-lo. Per això prenen un precursor: L-dopa. Aquest sí que arriba al cervell, on es transforma en dopamina.

Però hi ha persones en què aquest tractament, que no cura, però pot pal·liar alguns símptomes, té una eficàcia baixa. Ara, un equip encapçalat per Emily Balskus, de la Universitat Harvard, pot haver trobat una possible causa. Han observat que un dels bacteris que es troba usualment a l'intestí, l'Enterococcus faecalis, transforma l'L-dopa en dopamina, que no pot arribar al cervell.

Afortunadament, els autors també han descobert que hi ha un aminoàcid capaç de bloquejar l'activitat del bacteri. D'aquesta manera, evita que interfereixi en la medicació. També han descobert un altre bacteri, l'Eggerthella lenta, que pot transformar la dopamina novament en un compost amb efectes semblants a l'L-dopa. Tot plegat pot ser una nova eina per evitar que el tractament perdi eficàcia en alguns malalts de Parkinson.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutParkinson
Anar al contingut