El Parkinson afecta 100.000 persones a Espanya i una de cada deu té menys de 50 anys
El Parkinson afecta 30.000 persones a Catalunya i més de 100.000 a Espanya, i un de cada deu pacients té menys de 50 anys. Es tracta d'una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per tremolors, rigidesa muscular o trastorns en la parla, entre altres símptomes. Coincidint amb la celebració del dia mundial de la patologia, els especialistes recorden que hi ha alternatives terapèutiques i de suport que poden millorar força la qualitat de vida dels afectats. Els tractaments són específics per a cada pacient, des de la teràpia amb fàrmacs fins a la cirurgia, que es pot aplicar a un 15% dels malalts. El tractament psiquiàtric també és molt important per abordar trastorns com l'alteració de l'ànim, la memòria o l'ansietat.
"Investigació i Parkinson. L'impuls el donem tots". Aquest és el lema que associacions i col·lectius relacionats amb aquesta malaltia han triat amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Parkinson, ja que la investigació és precisament l'única esperança per a aquests malalts, que per ara no tenen cura. El repte és trobar l'origen del Parkinson, marcadors que en permetin una detecció precoç i una millora de les teràpies que actualment estan disponibles.
El 70% dels malalts, 100.000 malalts del Parkinson a Espanya, superen els 65 anys, però un 15% no arriba als 45. Cada any, apareixen en 20 i 25 casos, xifra que converteix el Parkinson en la segona malaltia neurodegenerativa, després de l'Alzheimer. En la majoria dels casos la causa de la patologia és desconeguda, però en un 10% dels malalts es condiera hereditària, ja que s'han identificat alguns gens causants.
Els símptomes més coneguts són tremolors, rigidesa muscular, la lentitud motora i trastorns en la parla, però n'hi ha d'altres que poden ser encara pitjors i que no es coneixen tant: la falta d'expressivitat facial, la salivació excessiva, l'alteració de l'olfacte i l'augment de la freqüència orinària en són alguns. Els malalts requereixen una assistència des de tots els àmbits, i és per això que les associacions demanen més mitjans econòmics.
I és que la malaltia té un elevat cost econòmic per a les famílies, que es xifra entre 500 i 1.000 euros mensuals. A això s'hi ha d'afegir una altra repercussió a nivell social, que és l'estigmatització. El tractaments contra el Parkinson poden ser molt amplis: psicològic i psiquiàtric, fisiològic o logopeda; de la medicació a passar pel quiròfan.
L'únic tractament quirúrgic existent, però, s'aplica només en els casos en què els fàrmacs no funcionen i, a més, no és recomanable per als majors de 70 anys. Es tracta de la implantació de neuroestimuladors, un petit dispositiu, semblant a un marcapassos, que estimula elèctricament i de manera precisa zones definides de cada costat del cervell de manera que bloqueja els senyals elèctrics del cervell que causen els símptomes motors discapacitants del Parkinson. L'efecte aconseguit és el mateix que el de la medicació però d'una forma més sostinguda.
