El papa jugarà la final de la Champions
Polèmic Sínode al Vaticà
Vénen canvis importants a l'Església catòlica. Reformes per posar al dia el que durant dècades han estat en molts casos normes i condemnes que han apartat de la mil·lenària institució milions de catòlics. Però molt de compte a generar expectatives poc realistes, molt de compte a fer anàlisis mimetitzades de la política en la complexa realitat de la Santa Seu. Una pràctica massa comuna en molts presumptes experts que no entenen res d'aquest oceà de complexitat que és des de sempre l'Església.
Diumenge 25 acaba el Sínode al Vaticà i probablement els resultats poden suposar una decepció per a reformistes i també per als defensors de l'"statu quo". Però el Sínode no és el final d'aquesta partida.
El debat continuarà obert
En aquests últims dies de debat, el papa escolta i els pares sinodals debaten obertament tots els temes, però aparquen els més polèmics. La reinserció dels divorciats tornats a casar als sagraments i l'acolliment als homosexuals poden acabar en un "agiornamento", una posada al dia tèbia però sense canvis radicals. Francesc, que ha volgut deixar clar en els últims mesos que l'Església es trairia a si mateixa si tanca portes, és conscient del moment històric i adoptarà probablement l'estratègia de seguir debatent en els pròxims mesos fins que puguin madurar uns acords que a hores d'ara semblen impossibles.
No vol més divisions
El papa Francesc està obsessionat a no aprofundir en la divisió i aquesta és la seva principal prioritat. Conscient que el seu pla de reformes, la seva voluntat fermament reformadora pot fer que la batalla teològica actual derivi en un conflicte irresoluble, està disposat a no forçar res però tampoc a cedir. Els que té al davant són encara massa poderosos. Controlen sobretot llocs clau tan importants com la Doctrina de la Fe, la institució que d'alguna manera lidera l'oposició a les reformes més polèmiques. La trencadissa que es podria generar amb una actitud papal de fermesa renovadora, segons els sectors més conservadors, seria irreparable i fins i tot s'amenaça en alguns sectors més ultres amb un cisma, improbable però que, com a "paraula tabú", serveix per espantar i gairebé generar el pànic entre tots els sectors.
Estratègia jesuítica
Francesc és jesuïta i actua com a tal. Sap escoltar, analitzar, parlar, consensuar i moltes vegades convèncer, però és alhora conscient que, ara per ara, el debat sinodal mostra encara posicions irreconciliables. Ell, que vol veure sempre el vas mig ple en lloc de mig buit, coneix perfectament els obstacles. Alguns són tan importants com els principis teològics que defensen que si el matrimoni és indissoluble no hi pot haver perdó per als divorciats tornats a casar.
El papa argentí ha deixat anar amb subtilesa la seva opinió durant els últims mesos amb el concepte clau de la "misericòrdia" per reobrir les portes als milions de catòlics que els dos pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI pràcticament varen foragitar de l'Església.
Fórmula de consens
Bergoglio no cedirà en aquest combat. Busca el consens però no dubta. El Sínode probablement aprovarà temes tan importants com l'atenció als matrimonis, als fills, als problemes derivats de la complexitat de la diversitat en les situacions familiars... L'acompanyament personalitzat per a les famílies amb problemes serà probablement la fórmula consensuada que permetrà introduir les problemàtiques de divorciats i homosexuals sense citar-les. Res explícit... Tot, com sempre, subtil.
Potser per a molts serà decebedor veure el resultat del Sínode, on caldrà llegir entre línies i fer-ho amb coneixement de causa. Per a alguns, poc donats a entendre els tempos de l'Església, fins i tot pot suposar començar a dubtar de la figura del papa. Però no hi ha dubte que aquesta personalitat que s'ha erigit en líder ètic internacional i que ha generat una onada de consens sense precedents guanyarà finalment la batalla.
La final
Francesc ha parlat prou clar, ha donat senyals evidents de com han de ser els canvis i quin model d'Església vol per al segle XXI. L'esperit del Concili Vaticà II, del retorn als principis de l'Evangeli, són el motors i la raó de ser d'aquest pontificat. Tot i els obstacles que ara semblen insalvables, la tossudesa i la filosofia jesuítica de Bergoglio no poden generar dubtes sobre el resultat final de la partida. És conscient que aturar ara el rellotge de la història seria un suïcidi per a l'Església catòlica.
Fent un símil futbolístic dels que tant agraden al papa argentí, es poden perdre partits i obtenir fins i tot empats o resultats decebedors. Però la final de la Champions està prevista per a finals de maig i l'equip es classificarà per jugar-la.
