El papa exigeix a Bush el retorn immediat de la sobirania a l'Iraq amb la participació de l'ONU

Visita agredolça, la del president nord-americà, George Bush, al Vaticà. A pocs mesos dels comicis presidencials, alguns observadors interpreten aquesta visita com el desig de Bush d'obtenir beneficis per a la seva reelecció, sobretot si es recorda que el presumible candidat demòcrata, John Kerry, és un catòlic que alguns sectors de l'Esglèsia local critiquen perquè no s'oposa a l'avortament. A Joan Pau II i Bush els uneix l'oposició ferma a l'avortament i a la legalització de les parelles homosexuals. Però l'atmosfera que ha envoltat l'acte a la monumental Sala Clementina ha tingut un aire molt diferent. La guerra de l'Iraq, a què el papa Joan Pau II es va oposar enèrgicament, ha estat un dels temes centrals de la trobada que el president dels Estats Units i el pontífex han mantingut. El president ha hagut d'escoltar el papa, amb veu clara al començament i fatigada i dèbil al final, com li reclamava la necessitat d'un paper actiu de tota la comunitat internacional i, en particular, de l'ONU a l'Iraq per fer possible el traspàs de la sobirania als iraquians i posar fi a l'ocupació de l'Iraq. També ha condemnat els abusos i tortures practicats a Bagdad per soldats nord-americans. Joan Pau II ha rebut Bush segut a la seva biblioteca, on tots dos han parlat a soles. Bush ha lliurat a Joan Pau II la Medalla de la Llibertat, la condecoració civil més important dels Estats Units. Aquesta era la tercera vegada que el papa i Bush es reunien i la primera després de la guerra a l'Iraq. George Bush ha arribat al Vaticà passades les dotze del migdia després de reunir-se amb el president de la República Italiana i envoltat d'extraordinàries mesures de seguretat. Desenes de "carabinieri" i policies antidisturbis custodiaven la plaça Vaticana i la Via Conciliazione, l'ampli carrer que uneix el Vaticà amb Roma. Amb motiu de la visita de Bush, la basílica de Sant Pere s'ha tancat als turistes i tota la zona està pràcticament buida, amb els bars tancats i poca gent, en contrast amb els milers de persones que diàriament la visiten. Poques hores després, Bush, acompanyat del president del govern italià, Silvio Berlusconi, un dels seus més decidits aliats, s'ha desplaçat a les fosses Ardeatines, al sud de Roma, on s'ha commemorat l'alliberament de la ciutat amb un homenatge als 335 civils assassinats en aquest lloc el 24 de març del 1944 pels nazis. El "No a la guerra" ressona pel centre de Roma Durant l'estada de Bush, desenes de milers de manifestants han desfilat pels carrers de la ciutat eterna sota l'atenta vigilància d'un fort desplegament policial. Alguns activistes radicals han cremat contenidors d'escombraries. A la tarda, les protestes, convocades per partits i organitzacions més moderades, han transcorregut sense incidents.