Pla general de la presentació a Lleida de les dades de residus municipals als àmbits de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran corresponents al 2017. Im…
Pla general de la presentació a Lleida de les dades de residus municipals als àmbits de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran corresponents al 2017. Imatge facilitada pel departament de Territori i Sostenibilitat el 19 d'octubre de 2018 (Horitzontal).

El Pallars Sobirà continua al capdavant de la recollida selectiva en l'àmbit de Ponent i l'Alt Pirineu

Actualitzat

ACN Lleida.-La comarca del Pallars Sobirà continua sent la que separa més els residus municipals de tot l'àmbit de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran, amb un percentatge del 46,47% de recollida selectiva neta, tot i que la xifra el 2017 és lleugerament inferior respecte a la de l'any anterior, que havia estat d'un 48,16%. Amb la implantació del model porta a porta, aquesta zona va començar a encapçalar la el rànquing del conjunt de les comarques de Lleida l'any 2015, incrementant gairebé 20 punts respecte al que es recollia amb l'anterior sistema. A més, si es tenen en compte les dades de la resta de comarques de Catalunya, el Pallars Sobirà es situa com la segona del país amb el millor índex de recollida selectiva, només després d'Osona on ascendeix al 52,36%.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest divendres les dades de 2017 de residus municipals als àmbits de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, que inclouen les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, l'Urgell i la Val d'Aran. Si el Pallars Sobirà encapçala el rànquing, la Cerdanya continua sent la que menys separa els residus, tot i que ha incrementat gairebé tres punts, fins arribar al 22,3%, respecte a les dades de 2016, quan va obtenir un 19,5%. Mentre, les comarques del Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra i el Pla d'Urgell superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta, que se situa en el 32%. Durant la presentació de les dades, Josep Maria Tost, ha defensat que incrementar la recollida selectiva de l'orgànica és clau, perquè "sense ella és impossible assolir els objectius comunitaris". Ha recordat que també és important la recollida selectiva dels grans productors de residus, perquè "més del 50% dels envasos de vidre provenen d'hotels, bars i restaurants", així com, ha dit, millorar la recollida a les capitals de comarca i als municipis de més de 50.000 habitants, "on hi ha milers de tones".L'any 2017, en el conjunt de l'àmbit de Lleida i l'Alt Pirineu es van generar 198.603 tones de residus municipals. Hi va haver un augment d'un 2,19% respecte l'any 2016, quan s'havien generat 194.355 tones. La generació per càpita s'ha situat en 1,26 kg\/hab.\/dia, per sota de la mitjana de Catalunya que és d'1,40 kg\/hab.\/dia. La zona que en va generar més va ser la Val d'Aran, amb un rati de 2,68 kg\/hab.\/dia, o 979,51 kg\/hab.\/any, i la que menys va ser les Garrigues, amb 1,09 kg\/hab.\/dia, o 396,63 kg\/hab.\/any. Els municipis amb influència del turisme es ressenten en la gestió de residus. Aquest fet pot estar relacionat amb l'índex de recollida selectiva de la Cerdanya, el rati de generació de residus a la Vall d'Aran o el percentatge d'impropis en aquesta comarca. El porta a porta al Segrià i la prova pilot a la ciutat de Lleida Aquesta tardor el Consell Comarcal del Segrià està en ple procés d'implantació de canvis en la recollida selectiva dels residus. 37 municipis de la comarca canviaran el model de recollida de residus aquest any, 22 implantaran la recollida porta a porta i 15 posaran noves àrees d'aportació, amb contenidors moderns agrupats en illes de 5 fraccions. Tenint en compte els bons índexs de recollida selectiva que s'obtenen amb el porta a porta -superiors al 60%- i l'experiència de la implantació d'aquest servei en municipis semblants, el porta a porta al Segrià ha de permetre incrementar substancialment l'índex de recollida selectiva a la comarca i ha d'influir positivament en l'àmbit de Ponent i l'Alt Pirineu, segons s'ha explicat durant la presentació de les dades. D'altra banda, Lleida començarà el proper 5 de novembre una prova pilot de recollida porta a porta domiciliària a dos barris de la ciutat -Ciutat Jardí i Vila Montcada-. Tenint en compte la influència de les ciutats (més de 60.000 habitants) i dels municipis urbans (entre 15.000 i 60.000 habitants) en la mitjana de recollida selectiva de la demarcació i del conjunt de Catalunya, és ben positiu que Lleida hagi decidit introduir canvis per millorar la recollida selectiva. La ciutat té 137.327 habitants i al 2017 va tenir una recollida selectiva neta del 26,60 %. La ciutat de Lleida ha implantat amb èxit un nou servei de recollida comercial porta a porta. Es va iniciar al desembre de 2016 amb els grans productors de la ciutat i el juny de 2017 va començar la recollida als establiments de l'eix comercial. Amb tot, la recollida s'ha mogut d'un 26,17 % el 2016 a un 30,98% al 2017, amb un increment del 4,81 %. L'orgànica, estabilitzada La fracció orgànica representa en pes gairebé un 40% dels residus municipals, la major part dels que llencem. Mentre, el paper representa un 11,7% i els envasos, per bé que ocupen volum, representen el 10,3% dels residus que, de mitjana, es generen en una llar qualsevol. Des de l'any 2012 la recollida selectiva de la fracció orgànica està estabilitzada a Catalunya al voltant de les 385.786 tones recollides anualment. Augmentar la recollida d'aquesta fracció és fonamental per impulsar la recollida selectiva a Catalunya. La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% interanual -l'any 2017 es van recollir més de 100.000 tones més que l'any 2016-. Es tracta de l'increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l'efecte de les campanyes de sensibilització, a l'increment de la dotació dels ajuts de l'ARC als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals -que el 2017 van arribar als 8,2 milions d'euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d'orgànica i implantació de deixalleries-, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals -establert el 2017 en 30 ?\/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6 ?\/tona. L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 -fins prop de 50 ?\/tona si va a l'abocador i de 25 ?\/tona si s'incinera- per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material. Del total dels residus municipals, l'any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l'any anterior del 7%. Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l'orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.

Anar al contingut