El número de parelles lingüístiques a les comarques gironines cau més d'un 20% al llarg dels darrers set anys

ACN Girona.-El número de parelles lingüístiques a les comarques gironines ha caigut més d'un 20% en els últims sis anys. De les 1.400 que hi havia inscrites al programa l'any 2009, ara s'ha passat a poc més de 1.100. La caiguda ha estat progressiva i ha coincidit amb els pitjors moments de la crisi econòmica, tot i això des de l'entitat no hi veuen una relació directa. La directora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) a les comarques de Girona, Montse Mas, considera lògica aquesta davallada. Mas recorda que la iniciativa va començar el 2003 i considera que, després de tretze anys, és normal que hi hagi un "cert desgast". Per això, el consorci està buscant noves fórmules per intentar recuperar el número de parelles, com ara incentivant que se'n creïn de noves dins d'àmbits professionals.

Un dels programes amb més èxit del CPNL, les parelles lingüístiques, pateix un "cert estancament". Actualment hi ha poc més de 1100 parelles a tota la demarcació de Girona, el que suposa un 20% menys del que hi havia fa set anys. Per la directora del consorci a les comarques de Girona, Montse Mas, aquesta caiguda és "normal pel desgast" que té un programa que es va iniciar fa tretze anys a Cornellà, i que "ha estat clau" per la difusió i el creixement del català.Tot i la caiguda de parelles que s'acullen a aquesta iniciativa, Mas diu que "hi ha un pòsit fix" que es manté. En aquest sentit reconeix que "és bo" que s'hagi estabilitzat per sobre de les 1.100 parelles. Tot i això, des del CPNL volen recuperar les xifres del 2009 i per fer-ho incentivaran la creació de parelles en àmbits professionals com la salut o la restauració. Parelles transfrontereresUna de les particularitats de les comarques de Girona envers la resta de Catalunya és la proximitat amb França. Això fa que es donin casos de parelles transfrontereres, o sigui, que un ciutadà de la Catalunya Nord s'acosta a la demarcació per millorar el català, aprofitant la proximitat entre els dos territoris. Mas ha explicat que aquesta situació es dóna sobretot per un interès cultural del ciutadà francès.La directora del CPNL a Girona ha explicat que no hi ha un prototip establert de parella lingüística, sinó que respon la necessitat d'una persona i a la voluntat d'una altra. "Hi ha gent de tot tipus, grans, joves homes i dones", comenta Mas. Aconseguir el "cicle ideal"Mas ha explicat que, malgrat que no és el més habitual, sí que s'han donat casos de persones que compleixen tot el cicle. Comencen com a aprenents i un cop han aconseguit millorar el seu nivell de català, passen a ser els professors de la parella. "Aquest és un cicle ideal", comenta.A més, des del consorci destaquen que en molts casos el pas pel programa de parelles lingüístiques motiva els participants a fer més activitats relacionades amb l'aprenentatge o la difusió del català, com cursos o tallers.Per comarquesEn xifres de 2015, el Gironès era la comarca amb més parelles de la demarcació amb 334, seguida de l'Alt Empordà que en registrava 308. Molt lluny hi ha la Selva (189), el Baix Empordà (151) i La Garrotxa (111). Les que menys en tenen són El Pla de l'Estany i el Ripollès. Aquesta diferència es deu sobretot a que Girona i Figueres són les dues ciutats amb més població i, de retruc, les que més parelles formen. Només a Girona es passa de les 250. Un cas curiós és el de Palafrugell (Baix Empordà) i Olot. Aquests dos municipis van ser pioners a les comarques de Girona a l'hora d'implantar el programa de parelles lingüístiques. Mentre que a Palafrugell el número de parelles ha caigut en relació a l'any 2003 (de 33 a 30), a Olot ha augmentat de manera substancial. En tretze anys han passat de 20 parelles registrades, a 111.El CPNL és una administració pública que es va crear el 1989 per la Generalitat a més de diversos ens locals per treballar coordinadament en favor de la normalització del català. Ara mateix, disposa d'una xarxa territorial amb més de 140 punts de servei dedicats al foment del coneixement i l'ús de la llengua